(1960-2023)
En una entrevista publicada per Rockdelux el mes de maig de 2012, Mark Stewart declarava que la seva banda de (gairebé) tota la vida, The Pop Group, tenia per objectiu "ser tan gran com Spandau Ballet (...), un antídot contra tota la porqueria existent, anar al centre de la màquina". I un cop al centre de la màquina, es proposava provocar "una explosió al cor de la mercaderia". Stewart no era cap antisistema amb sou de funcionari, sinó una ànima lliure i genuïnament rebel que havia vingut a capgirar el mateix sistema des de dins.
El Pop Group va ser una banda inclassificable per naturalesa i per vocació. Se la va posar al sac del post-punk perquè era el que tocava en aquell moment, però el seu discurs mirava molt més enllà i encara avui seria més revolucionari que bona part dels enfants terribles cridats a fer carrera en macrofestivals amb zona VIP. A veure qui s'atreveix, en un context com el present, a despatxar una caràtula com la del seu segon àlbum, l'oportunament titulat "For How Much Longer Do We Tolerate Mass Murder?" (1980) –sí, el de les dues criatures fent-se un petó a la boca-.
Entre les peces més representatives del plàstic en qüestió –i de la carrera del Pop Group-, aquell "We Are All Prostitutes" de títol tan contundent com inequívoc. Una crítica ferotge i sense pèls a la llengua a la societat de consum, que té més sentit a aquestes alçades que no pas quatre dècades enrere. Que puguem anar-la a buscar com si res a Youtube i a Spotify no deixa de ser una ironia més del món absurd on ens ha tocat viure. Stewart ens ha deixat a l'edat de 62 anys, i en un moment en què veus com la seva fan més falta que mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada