Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Otis Mace. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Otis Mace. Mostrar tots els missatges

dilluns, 14 d’octubre del 2013

Final de gira per la porta gran

OTIS MACE
Jazz Cava, Vic
13 d'octubre de 2013

Darrer concert de la gira catalana d'Otis Mace. Un escenari d'autèntic luxe com és el de la Jazz Cava de Vic i un repertori que, novament, va deixar clar que el novazelandès no és amic de les repeticions. D'anteriors concerts de la gira va mantenir punts forts del seu actual directe com "You're Wrong" (rebatejada ara com "It's Gone") o el hit en potència "Revenge of the 500.000 Tone Baby" (tot un himne subterrani que formarà part del seu proper disc). Com a sorpreses, la refrescant "Space Cadet", una "Dirty Coward Angel" a petició d'un membre del públic i "Balaclava", que segons va explicar la va compondre fa molts anys, quan tocava en un grup punk. Un final de gira per la porta gran.

dimecres, 9 d’octubre del 2013

De Nova Zelanda al Bages

OTIS MACE + THE MISSING LEECH
Alfa en Viu, Barcelona
8 d'octubre de 2013

Una nova trobada entre el mestre i l'(avantatjat) alumne. Otis Mace, figura de culte de l'underground novazelandès amb tres dècades de trajectòria que enllacen el pop d'autor d'escola New Wave amb la cançó en clau Americana. I The Missing Leech, alter ego del manresà Maurici Ribera i estudiós d'una escena, la de Nova Zelanda, que ha sabut canalitzar des de l'ètica antifolk. Tots dos concerts van assemblar-se en intensitat als del passat 5 d'octubre al Tarambana, malgrat variar notablement els repertoris -ni l'un ni l'altre són amics de les repeticions-. Mace va recuperar perles com la murder ballad "Don't Shoot Down the Only Woman to Ever Love You" o aquell comprimit vitamínic que és "Thunderbirds Are Go". Ribera, encarregat novament de trencar el gel, va presentar material recent i va atendre peticions del públic com "L'amic dels Beatles" o "Us trobaré a faltar". Recordin que Otis Mace segueix de gira per casa nostra. Qui encara no l'hagi vist en directe, no sap què s'està perdent.

Otis Mace.

Maurici Ribera, aka The Missing Leech


dissabte, 5 d’octubre del 2013

Somriures i pell de gallina

OTIS MACE + THE MISSING LEECH
Tarambana, Cardedeu
5 d'octubre de 2013

Comparava dies enrere a Otis Mace amb gent com Elvis Costello o Billy Bragg -amb aquest darrer ha arribat a compartir escenari-. I ara mateix, hores després d'un concert-vermut que suposava el debut oficial del novazelandès als nostres escenaris, m'atreviria a dir que no té res a envejar-los. Cançons enormes, d'aquelles que et mouen les extremitats encara que estiguis assegut, d'aquelles que acabes cantant tot i no haver-les escoltat mai abans, d'aquelles que et posen la pell de gallina mentre esbosses un somriure. I el savoir faire de qui porta més de tres dècades a la carretera, jugant-se-la constantment però sense donar passes en fals. El repertori d'aquest migdia ha inclòs perles com "You're Wrong", "Zazz and the Monster" o la final "She Makes Me Feel Better than Townes Van Zandt". El d'aquesta tarda a Manresa, i els de la resta de concerts que oferirà a casa nostra durant els propers dies -consell d'amic: no es perdin aquesta gira-, experimentaran nombroses variacions. I és que el repertori de Mace és extens i, segons diuen, no li agrada gens repetir-se. Com tampoc li agrada a The Missing Leech, alter ego del manresà Maurici Ribera, que ha trencat el gel amb un vitamínic desplegament d'antifolk i punk acústic. Un dels moments definitius ha estat la interpretació d'un tema recent amb un títol impagable: "I Love My Record Label and so Should You". Doncs sí, jo també estimo el seu segell discogràfic, El Mamut Traçut. Entre d'altres coses, perquè ell mateix el va posar en marxa i això és tota una garantia de bon gust.

Otis Mace.

The Missing Leech.


dimarts, 1 d’octubre del 2013

Recomanació: Otis Mace de gira


Llegeixin bé això perquè els interessa. Parlar d'OTIS MACE és fer-ho de tota una institució subterrània. I no només perquè hagi compartit escenari amb gent com Billy Bragg o Violent Femmes, sinó per tres dècades de trajectòria a mig camí entre Nova Zelanda (on va créixer) i el Regne Unit (on ha passat diverses temporades). Les seves cançons són autèntiques perles de pop atemporal, el nexe perdut entre la precisió d'Elvis Costello, la sensibilitat artesana del propi Bragg i el to desenfadat de l'indie novazelandès (els fans de Chris Knox estan d'enhorabona). Aquest mes d'octubre girarà per casa nostra, per primera vegada i per cortesia de Fressa Ent i Trilogy Rock, i compartint puntualment escenari amb dos valors de l'antifolk autòcton com són The Missing Leech i Sam Destral. Aquestes són les dates confirmades a dia d'avui:


5 d'octubre - CARDEDEU
Tarambana (+ The Missing Leech)
12:00 (concert vermut)

5 d'octubre - MANRESA
La Gramola (+ The Missing Leech + Sam Destral)
19:00

8 d'octubre - BARCELONA
Alfa en Viu (+ The Missing Leech)
21:30

12 d'octubre - GIRONA
Llibreria Cafè Context

13 d'octubre - VIC
Jazz Cava
19:00