Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vic. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vic. Mostrar tots els missatges

diumenge, 23 d’octubre del 2022

Jazz vocal en un entorn paradisíac

NUCLI TRIO amb LAIA CAGIGAL

Jazz de Xoc 2022
Jardins de la Casa Campmajor, Cardedeu
22 d'octubre de 2022

Ja fa quatre anys que Guillem Plana (guitarra), Aleix Forts (contrabaix) i David Viñolas (bateria) van formar Nucli Trio amb l'ànim de reviure al seu aire les essències del modern jazz de les dècades dels 50 i 60. Des d'aleshores han publicat un àlbum –"Nucli Trio" (2021)- i han esdevingut una de les formacions habituals de la Jazz Cava de Vic, on solen tocar regularment amb vocalistes convidats. Va ser d'aquesta manera com va néixer la seva unió amb Laia Cagigal, amb qui ja han ofert diversos concerts arreu de Catalunya i amb qui van actuar ahir a la tarda al Jazz de Xoc de Cardedeu.

L'entorn era gairebé paradisíac. Els jardins de la Casa Campmajor, una finca noucentista i una de les nombroses joies arquitectòniques del municipi vallesà. El marc ideal on degustar un repertori que va citar estàndards com "Jitterbug Waltz" (Fats Waller), "Why Try to Change Me Now" (Frank Sinatra) o "Tú que puedes, vuélvete" (Atahualpa Yupanqui), finalitzant amb una sorprenent lectura en clau gairebé easy listening d'"It's My Party", el clàssic de Lesley Gore. També van sonar un parell d'originals de Nucli Trio amb format instrumental, l'inicial "Himne a l'intempèrie" i la càlida "Ja surt el planter".

Jazz de Xoc és un cicle de concerts promogut per l'ASMUCA (Associació de Músics de Cardedeu) amb l'objectiu de maridar música en directe, xocolata artesana, patrimoni local i consciència social. Totes les actuacions es fan en indrets emblemàtics o arquitectònicament singulars de la població i compten a les tasques logístiques amb d'usuaris d'Hi Som i la Fundació Viver de Bell-lloc, dues entitats que ofereixen suport a les persones amb diversitat funcional. L'última sessió del cicle tindrà lloc aquesta tarda (18h.) a Vil·la Paquita i anirà a càrrec de La Vella Dixieland.

diumenge, 28 de novembre del 2021

La festa d'aniversari de Great Canyon

Joana Serrat, durant la seva actuació al Casino de Vic.

5è ANIVERSARI DE GREAT CANYON RECORDS
Casino de Vic
27 de novembre de 2021

Great Canyon Records està d'aniversari. Cinc anys molt ben portats que la discogràfica osonenca va celebrar ahir al migdia a casa i envoltada dels seus. Presentació de l'àlbum commemoratiu "We Started a Joke", mercat discogràfic amb bona part del catàleg de la casa ofert a preus més que raonables, i showcases en format acústic d'alguns dels artistes que formen part del seu roster: de veterans com Joana Serrat –impulsora del segell- a incorporacions recents com Boria, nou projecte del sempre solvent Lluís Bòria (Estúpida Erikah), que tot just venia de publicar el dia abans el seu primer àlbum, "Any Place But Now".

Va escalfar motors Ciuret, projecte de música experimental del multiinstrumentista Toni Serrat –membre entre d'altres dels Great Canyoners de Joana Serrat-, alternant atmosferes sintètiques amb bateries polirítmiques. Tot seguit va ser el torn de Marta Pérez, que va oferir la seva personal visió del folk d'arrel anglosaxona amb cançons tan ben triades com "What Did We Know", i de Ferran Orriols, vocalista de Nyandú, que va actuar en representació de tota la banda i va presentar el single de debut de la formació a l'escuderia Great Canyon, el flamant "El secret més ben guardat del pop".

Els va seguir Boria amb unes cançons i una forma d'interpretar-les a l'escenari que recordaven ni que fos de passada a Michael Chapman. Un d'aquells repertoris que evoquen trajectòria i experiències viscudes, les de qui s'ha fet un fart de voltar pel món amb una guitarra a les mans. A continuació, Víctor Partido va navegar per unes coordenades a mig camí del folk rock més dinàmic i el més genuí rock d'autor d'arrel nord-americana. Pas previ a l'actuació de la sempre solvent Joana Serrat, que jugava a casa després d'haver deixat empremta en escenaris d'arreu d'Europa i els Estats Units, i que va oferir despullades lectures del seu repertori més recent –el del magnífic "Hardcore from the Heart" (2021)-.

Finalment, Matthew McDaid va invocar els esperits de Guy Clark i Townes Van Zandt amb un cançoner que reclama a crits la publicació d'un segon àlbum. Va acabar cantant amb la pròpia Serrat una nova composició conjunta que entraran a gravar ben aviat i que pot arribar a recordar unions com la de Gram Parsons amb Emmylou Harris. Per cert, en total van ser sis artistes –tots amb excepció de Ciuret- els que van defensar els seus repertoris amb l'únic suport d'una guitarra acústica, posant de manifest tot allò que encara es pot arribar a expressar amb aquest instrument i sense necessitat de renunciar al format cançó. De vegades no cal inventar-se la sopa d'all. N'hi ha prou amb tenir coses a dir.

Boria, nova incorporació al 'roster' de Great Canyon.

Joana Serrat, jugant a casa.

Marta Pérez, tot allò que es pot expressar amb una guitarra acústica.



dilluns, 14 d’octubre del 2013

Final de gira per la porta gran

OTIS MACE
Jazz Cava, Vic
13 d'octubre de 2013

Darrer concert de la gira catalana d'Otis Mace. Un escenari d'autèntic luxe com és el de la Jazz Cava de Vic i un repertori que, novament, va deixar clar que el novazelandès no és amic de les repeticions. D'anteriors concerts de la gira va mantenir punts forts del seu actual directe com "You're Wrong" (rebatejada ara com "It's Gone") o el hit en potència "Revenge of the 500.000 Tone Baby" (tot un himne subterrani que formarà part del seu proper disc). Com a sorpreses, la refrescant "Space Cadet", una "Dirty Coward Angel" a petició d'un membre del públic i "Balaclava", que segons va explicar la va compondre fa molts anys, quan tocava en un grup punk. Un final de gira per la porta gran.

dilluns, 29 d’octubre del 2012

Recomanació: Nick Garrie a la Jazz Cava

"The Nightmare of JB Stanislas" (1969) és una joia del pop barroc i el folk psicodèlic, i a la vegada un dels discos de culte per excel·lència de finals dels anys 60. El seu autor, el britànic NICK GARRIE, va passar desapercebut al seu moment, però amb el pas dels anys arribaria a fer una gira com a teloner de Leonard Cohen i fins i tot a obtenir un número 1 a les llistes espanyoles amb "Suitcase Man" (1984). L'any 2007 va actuar per primera vegada a Barcelona gràcies a les gestions de l'activista cultural Maurici Ribera (The Missing Leech), i dos anys més tard publicava l'aclamat "49 Arlington Gardens" a través d'Elephant Records. Enguany ha actuat per partida doble al festival Primavera Sound, i aquest divendres, 2 de novembre (23h.), estarà a la Jazz Cava de Vic (Rambla dels Montcada, 5). Entrada gratuïta i sense IVA.