Jazz vocal en un entorn paradisíac

NUCLI TRIO amb LAIA CAGIGAL
Jazz de Xoc 2022
Jardins de la Casa Campmajor, Cardedeu

22 d'octubre de 2022

Ja fa quatre anys que Guillem Plana (guitarra), Aleix Forts (contrabaix) i David Viñolas (bateria) van formar Nucli Trio amb l'ànim de reviure al seu aire les essències del modern jazz de les dècades dels 50 i 60. Des d'aleshores han publicat un àlbum –"Nucli Trio" (2021)- i han esdevingut una de les formacions habituals de la Jazz Cava de Vic, on solen tocar regularment amb vocalistes convidats. Va ser d'aquesta manera com va néixer la seva unió amb Laia Cagigal, amb qui ja han ofert diversos concerts arreu de Catalunya i amb qui van actuar ahir a la tarda al Jazz de Xoc de Cardedeu.

L'entorn era gairebé paradisíac. Els jardins de la Casa Campmajor, una finca noucentista i una de les nombroses joies arquitectòniques del municipi vallesà. El marc ideal on degustar un repertori que va citar estàndards com "Jitterbug Waltz" (Fats Waller), "Why Try to Change Me Now" (Frank Sinatra) o "Tú que puedes, vuélvete" (Atahualpa Yupanqui), finalitzant amb una sorprenent lectura en clau gairebé easy listening d'"It's My Party", el clàssic de Lesley Gore. També van sonar un parell d'originals de Nucli Trio amb format instrumental, l'inicial "Himne a l'intempèrie" i la càlida "Ja surt el planter".

Jazz de Xoc és un cicle de concerts promogut per l'ASMUCA (Associació de Músics de Cardedeu) amb l'objectiu de maridar música en directe, xocolata artesana, patrimoni local i consciència social. Totes les actuacions es fan en indrets emblemàtics o arquitectònicament singulars de la població i compten a les tasques logístiques amb d'usuaris d'Hi Som i la Fundació Viver de Bell-lloc, dues entitats que ofereixen suport a les persones amb diversitat funcional. L'última sessió del cicle tindrà lloc aquesta tarda (18h.) a Vil·la Paquita i anirà a càrrec de La Vella Dixieland.

Final de gira per la porta gran

OTIS MACE

Jazz Cava, Vic

13 d'octubre de 2013

Darrer concert de la gira catalana d'Otis Mace. Un escenari d'autèntic luxe com és el de la Jazz Cava de Vic i un repertori que, novament, va deixar clar que el novazelandès no és amic de les repeticions. D'anteriors concerts de la gira va mantenir punts forts del seu actual directe com "You're Wrong" (rebatejada ara com "It's Gone") o el hit en potència "Revenge of the 500.000 Tone Baby" (tot un himne subterrani que formarà part del seu proper disc). Com a sorpreses, la refrescant "Space Cadet", una "Dirty Coward Angel" a petició d'un membre del públic i "Balaclava", que segons va explicar la va compondre fa molts anys, quan tocava en un grup punk. Un final de gira per la porta gran.

Música de mercat IV

25è MERCAT DE MÚSICA VIVA DE VIC

Jazz Cava (exterior) i Plaça de la Catedral, Vic

15 de setembre de 2013

INSPIRA. Inici tímid, crescendo intens, desenllaç apoteòsic.

NÚRIA GRAHAM. La veu d'una jove promesa.

Música de mercat

25è MERCAT DE MÚSICA VIVA DE VIC

Teatre L'Atlàntida, carpes i Jazz Cava, Vic

12 de setembre de 2013

SISA, PORTET I OLIVER. Cruïlla generacional per a un repertori etern.

CABOSANROQUE. Insectes, arbres metàl·lics i un karaoke (en) llatí.

ESPERIT!. L'home orquestra Mau Boada, aquesta vegada amb convidats.

LA TROBA KUNG-FÚ. Explosió de 'rúmbia' vallesana.

Nick Garrie, fragments vitals

NICK GARRIE

Jazz Cava, Vic

2 de novembre de 2012

Un dia de principis de 2007, l'activista musical Maurici Ribera -que mesos més tard començaria a fer concerts com The Missing Leech- em va proposar tocar com a teloner en un parell de concerts que estava organitzant. El cap de cartell era Nick Garrie, músic de culte i autor de "The Nightmare of JB Stanislas" (1969), joia perduda del folk psicodèlic i el pop barroc britànics. La meva resposta, evidentment, va ser un sí immediat. La veritat és que fins aquell moment jo desconeixia la trajectòria de Nick Garrie, però per posar-me les piles vaig buscar l'àlbum en qüestió. El vaig trobar en una botiga de discos de Barcelona que ja no existeix, i quan el vaig punxar per primera vegada em va absorbir -i des d'aleshores no m'ha deixat anar-. En un moment en què podia comptar amb els dits de les mans els concerts realitzats fins aquella data, la possibilitat tocar amb Nick Garrie se'm plantejava com una de les millors coses que m'havien passat mai.

El vaig conèixer personalment durant la prova de so del nostre primer concert plegats, a l'Heliogàbal de Barcelona el 5 d'abril de 2007. La situació m'imposava respecte, però de seguida em vaig sentir a gust quan el Nick em va ensenyar una aleshores nova composició, "Stay till the Morning Comes", que vaig ser incapaç d'aprendre'm. El concert d'aquella nit va ser un dels millors que recordo haver fet, i el del Nick em va semblar memorable. No vaig sortir a tocar "Stay till the Morning Comes", però durant els bisos em va convidar a improvisar sobre unes versions que no havíem preparat: "I Should Have Known Better" dels Beatles, "San Francisco" d'Scott McKenzie i "Knockin' on Heaven's Door" de Bob Dylan. En algun moment se'ns va afegir també el propi Maurici fent cors -diria que per internet encara circulen vídeos de tot allò-. Dos dies després vam repetir al Molí de La Roca del Vallès -quan encara el portava la gent de Karate Punks-. Per motius que no tinc ganes d'enumerar -res a veure amb la sala, on em vaig sentir a gust en tot moment-, aquella nit vaig fer un concert pèssim que encara a dia d'avui recordo com una de les meves pitjors actuacions. Però havia tornat a tocar amb Nick Garrie, i l'experiència havia valgut la pena.

Ha passat molt de temps, però cada cop que escolto les cançons de Nick Garrie em ve al cap tot allò. Ahir, a la Jazz Cava de Vic, va interpretar bona part del seu repertori de manera cronològica, començant pels temes de "JB Stanislas" i acabant amb composicions recents com l'encara inèdita "A Rainy Day in Sidney" -enregistrada aquesta mateixa setmana a Barcelona i prevista la seva edició properament com a single-. "Us explicaré la meva vida en cançons", va dir. I la veritat és que mentre anaven sonant algunes d'aquelles cançons, també veia fragments de la meva pròpia vida desfilar per aquell escenari -un dels últims que vaig trepitjar abans de fer el meu Concert de Comiat-. Fragments traduïts en l'emoció de "Can I Stay with You" o una "Wheel of Fortune" que el Nick encara és capaç d'entonar i elevar com quatre dècades enrere, però també en aquella "Stay till the Morning Comes" -inclosa al seu fins ara darrer treball, "49 Arlington Gardens" (2009)- que el Nick m'ensenyava aquella plujosa tarda primaveral a les cadires buides de l'Heliogàbal. Ja fa cinc anys de tot allò, però segueixo pensant que tocar amb Nick Garrie és una de les millors coses que m'han passat mai.

Audio: "Stay till the Morning Comes" - Nick Garrie

Recomanació: Nick Garrie a la Jazz Cava

"The Nightmare of JB Stanislas" (1969) és una joia del pop barroc i el folk psicodèlic, i a la vegada un dels discos de culte per excel·lència de finals dels anys 60. El seu autor, el britànic NICK GARRIE, va passar desapercebut al seu moment, però amb el pas dels anys arribaria a fer una gira com a teloner de Leonard Cohen i fins i tot a obtenir un número 1 a les llistes espanyoles amb "Suitcase Man" (1984). L'any 2007 va actuar per primera vegada a Barcelona gràcies a les gestions de l'activista cultural Maurici Ribera (The Missing Leech), i dos anys més tard publicava l'aclamat "49 Arlington Gardens" a través d'Elephant Records. Enguany ha actuat per partida doble al festival Primavera Sound, i aquest divendres, 2 de novembre (23h.), estarà a la Jazz Cava de Vic (Rambla dels Montcada, 5). Entrada gratuïta i sense IVA.

http://nickgarrie.com/