Baixes de bateries

Philip Paul (1925-2022).

Ja ho hem comentat en més d'una ocasió i és llei de vida, per poc que ens agradi. Se'ns en van els referents, i durant els darrers anys ha esdevingut pràcticament un fet quotidià la pèrdua de personalitats notables o noms essencials del món de la música. Aquestes últimes setmanes han estat especialment dures amb els bateries. Si avui lamentem les baixes de Sandy Nelson i Howard Grimes, dies enrere ens acomiadàvem de Clifton 'Fou Fou' Eddie, Philip Paul i Willie Leacox. A tots ells els hem perdut durant el darrer mes. La dada no hauria de deixar-nos indiferents, per molt que el seu ritme segueixi sonant eternament.

Philip Paul (1925-2022)

PHILIP PAUL
(1925-2022)

La trajectòria de Philip Paul, bateria de bateries, és simplement espectacular i podria donar per una novel·la melòmana d'alçada o per un biopic dels bons. Va començar tocant jazz durant la dècada dels 40 al costat de gegants com Dizzy Gillespie, i ja durant els 50 va acompanyar algunes de les figures més importants del rhythm & blues i el primer rock'n'roll, arribant a participar en sessions de gravació absolutament essencials.

Poden vostès escoltar-lo marcant el ritme en bona part de la discografia clàssica de Freddie King, també a les versions originals de "Fever" (Little Willie John), "The Train Kept A-Rollin'" (Tiny Bradshaw) i "The Twist" (Hank Ballard & The Midnighters). Va treballar amb John Lee Hooker, Wynonie Harris, Albert King i fins i tot amb estrelles del country com Grandpa Jones. Ha mort a l'edat de 96 anys deixant un llegat literalment inabastable. I totes les històries que hauria pogut explicar.