(1925-2022)
La trajectòria de Philip Paul, bateria de bateries, és simplement espectacular i podria donar per una novel·la melòmana d'alçada o per un biopic dels bons. Va començar tocant jazz durant la dècada dels 40 al costat de gegants com Dizzy Gillespie, i ja durant els 50 va acompanyar algunes de les figures més importants del rhythm & blues i el primer rock'n'roll, arribant a participar en sessions de gravació absolutament essencials.
Poden vostès escoltar-lo marcant el ritme en bona part de la discografia clàssica de Freddie King, també a les versions originals de "Fever" (Little Willie John), "The Train Kept A-Rollin'" (Tiny Bradshaw) i "The Twist" (Hank Ballard & The Midnighters). Va treballar amb John Lee Hooker, Wynonie Harris, Albert King i fins i tot amb estrelles del country com Grandpa Jones. Ha mort a l'edat de 96 anys deixant un llegat literalment inabastable. I totes les històries que hauria pogut explicar.
Poden vostès escoltar-lo marcant el ritme en bona part de la discografia clàssica de Freddie King, també a les versions originals de "Fever" (Little Willie John), "The Train Kept A-Rollin'" (Tiny Bradshaw) i "The Twist" (Hank Ballard & The Midnighters). Va treballar amb John Lee Hooker, Wynonie Harris, Albert King i fins i tot amb estrelles del country com Grandpa Jones. Ha mort a l'edat de 96 anys deixant un llegat literalment inabastable. I totes les històries que hauria pogut explicar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada