Art Laboe (1925-2022)

ART LABOE
(1925-2022)

Va començar la seva trajectòria en plena Segona Guerra Mundial com a disc jockey de jazz en una ràdio vinculada a l'exèrcit nord-americà, i durant la dècada dels 50 es va especialitzar en l'aleshores naixent rock'n'roll, gènere del qual esdevindria un gran difusor des d'emissores com KPOP, de Los Angeles. Però segurament a Art Laboe se'l recordarà sobretot com l'home que va inventar i patentar (literalment) l'expressió "Oldies but Goodies", que també va ser el títol d'una sèrie de recopilatoris que ell mateix va començar a publicar a finals dels 50 amb èxits radiofònics d'anys anteriors.

Tot plegat, amb l'objectiu d'evidenciar que tots aquells hits podien tenir una vida molt més llarga que els mesos o setmanes en què es trobessin a les llistes –una idea que contrasta no tan sols amb les dinàmiques actuals de la indústria del disc, sinó sobretot amb la naturalesa d'uns èxits radiofònics produïts en temps d'immediatesa però també d'obsolescència programada-. Laboe també va ser el fundador d'Original Sound Records, la discogràfica que va donar l'impuls definitiu a carreres com la d'un jove Sandy Nelson. Ens ha deixat a l'edat de 97 anys –Nelson va morir el mes de febrer passat-.

Richard Podolor (1936-2022)

RICHARD PODOLOR
(1936-2022)

Ha mort Richard Podolor, polifacètic músic de sessió, productor i tècnic de so californià que va viure en primera persona l'era daurada de la música surf i l'evolució de la psicodèlia cap a estils com el rock dur. Podolor era amic del recentment desaparegut Sandy Nelson, amb qui va compondre el single "Teen Beat" de 1959 –tot i ser-ne coautor, no va figurar als crèdits com a tal-. En aquella mateixa època va militar com a guitarrista al grup de rock'n'roll instrumental The Pets, format amb altres músics d'estudi com Earl Palmer i amb el qual va publicar senzills com "Cha-Hua-Hua" (1958).

Del rock'n'roll instrumental va passar al surf rock que durant els primers anys 60 regnava a la costa del sud de Califòrnia. Ho va fer sota el pseudònim de Richie Allen i al costat de músics de sessió com René Hall, Tommy Tedesco o el mateix Sandy Nelson, amb els quals va publicar diversos àlbums signats com a Richie Allen and the Pacific Surfers. En anys posteriors va orientar la seva carrera cap als controls, primer com a tècnic de so de bandes com Steppenwolf –va treballar al seu debut homònim de 1968-, Iron Butterfly o Three Dog Night, i ja durant els 70 com a productor d'aquests i altres grups de primeríssima divisió.

Baixes de bateries

Philip Paul (1925-2022).

Ja ho hem comentat en més d'una ocasió i és llei de vida, per poc que ens agradi. Se'ns en van els referents, i durant els darrers anys ha esdevingut pràcticament un fet quotidià la pèrdua de personalitats notables o noms essencials del món de la música. Aquestes últimes setmanes han estat especialment dures amb els bateries. Si avui lamentem les baixes de Sandy Nelson i Howard Grimes, dies enrere ens acomiadàvem de Clifton 'Fou Fou' Eddie, Philip Paul i Willie Leacox. A tots ells els hem perdut durant el darrer mes. La dada no hauria de deixar-nos indiferents, per molt que el seu ritme segueixi sonant eternament.

Sandy Nelson (1938-2022)

SANDY NELSON
(1938-2022)

Va ser un dels bateries més influents de la història del rock. Un virtuós que en altres temps probablement hauria fet ballar generacions senceres des de la base rítmica d'una big band, però en canvi ho va fer a ritme de rock'n'roll instrumental gran reserva. Si Sandy Nelson tenia swing, i en tenia moltíssim –queda clar escoltant qualsevol de les pistes que va enregistrar-, el seu estil va fer encarrilar bona part del full de ruta del rock i el pop des de finals de la dècada dels 50, quan va debutar com a músic de sessió.

Un dels seus primers treballs notables va ser amb els Teddy Bears d'un debutant Phil Spector, amb els quals va gravar aquell fundacional senzill que va esdevenir "To Know Him Is to Love Him" (1958). Posteriorment va ser un dels pioners reconeguts de la música surf amb The Gamblers, una banda formada per músics de sessió que posteriorment esdevindrien noms propis pel seu compte –també hi militaven Larry Taylor (Canned Heat, Tom Waits) i Bruce Johnston (The Beach Boys)-. El seu explosiu single "Moon Dawg!" (1959) es considera com la primera mostra de surf rock mai gravada.

Tot i això, a Sandy Nelson se'l sol recordar sobretot pels èxits que va signar amb el seu nom entre finals dels 50 i principis dels 60. Talls com "Teen Beat", de 1959, o el definitiu "Let There Be Drums", publicat dos anys després. Tant l'un com l'altre representen a la perfecció el seu discurs. La bateria al centre però sense oblidar la seva funció rítmica, en diàleg constant amb una guitarra que evocava tota la força de les onades de les costes californianes, també l'esperit indomable dels surfistes que les desafiaven. Nelson ens ha deixat a l'edat de 83 anys.