Nova temporada de 'Guitarra, baix i bateria' amb nova periodicitat

Ike & Tina Turner.

Ha començat aquesta setmana una nova temporada de Guitarra, baix i bateria amb Ricky Gil a Ràdio Silenci –a partir d'ara, amb periodicitat quinzenal-. En aquest primer programa hi podem escoltar Ike & Tina Turner, Maxine Brown, Sly & The Family Stone, Lonnie Smith, Randy Newman i Toti Soler, entre d'altres. I per si amb aquesta potentíssima selecció no n'hi hagués prou, el Ricky recupera una cançó que vam gravar fa molts anys amb Pol Font a la bateria –per al projecte d'un servidor, Oriol Stardust-. Disponible en podcast.

Peligro

Un power trio balear amb la mirada posada en els 90.

Sempre és un plaer tenir notícies de Pol Font, veterà de l'escena barcelonina a qui hem vist i escoltat tocant la bateria amb bandes com Matamala, Top Models o Very Pomelo. Establert des de ja fa alguns anys a Palma de Mallorca, es troba embarcat ara mateix en una nova aventura que tot just es presenta en societat amb el nom de Peligro. Un power trio que completen Esther Oller (veu i guitarra) i Xavi Ferrà (guitarra), i que debutava el passat mes d'abril amb un àlbum homònim dels que deixen empremta i reclamen espai propi. Sis cançons en anglès que apunten directament al rock alternatiu més fresc de la dècada dels 90 i on ressonen discursos com els de Pavement, Morphine o les Breeders. Atenció a títols com "The Sheriff Lies", "Maybe the First", "Night Is Full of Weakness". Disponible a Bandcamp.

Com si no haguessin passat els anys

TOP MODELS

Sidecar Factory Club, Barcelona

19 de maig de 2018

Si no comptem la seva aparició per sorpresa en una festa d'aniversari que va tenir lloc a principis de l'any passat, feia més d'una dècada que la formació original de Top Models no s'enfilava a un escenari. Ahir ho va tornar a fer amb motiu de l'edició de "Top of the Tops" (2018), recopilatori que repassa algunes de les més celebrades composicions que Ricky Gil (guitarra i veu), Tony Nervio Roto (baix) i Pol Font (bateria) van enregistrar entre els anys 2002 i 2007. Ocasió especial en un marc també molt especial, la mateixa sala Sidecar on Top Models van arribar a protagonitzar algunes de les seves actuacions més recordades. I una banda que es va manifestar fresca, dinàmica i solvent com ella mateixa des del minut zero. Poden haver passat els anys, però la química interna es manté intacta i el repertori va sonar com si encara l'interpretessin nit rere nit. Inici per la porta gran amb "Girl from Out of Town", l'electricitat en to menor de "Self-Destruction Blues", el punch de "My Burning Light", el blues musculós de "Kerouac", els colors pop de "Beautiful Señoritas", l'esgarrapada punk de "Tú me lo puedes dar", l'excursió àcida de "To the Maximum" i el frenesí de "Kangaroo". Tot això, amanit amb quatre versions amb filtre propi com van ser "Chinese Rocks" (Johnny Thunders & The Heartbreakers), "I Still Love You" (The Del Fuegos), "If You Gotta Go, Go Now" (Bob Dylan via Manfred Mann) i la final "Have Love, Will Travel" (Richard Berry via The Sonics). Com si no haguessin passat els anys. Enormes.

Reunió de Top Models a Sidecar

Tony Nervio Roto, Ricky Gil i Pol Font: Top Models.

Diuen ells mateixos que tot havia començat per pura diversió. Que tan sols eren tres vells amics reunits en un local d'assaig amb l'objectiu de tocar versions de blues. Però la química va fer el seu efecte, la roda va començar a girar i el que havia d'haver estat un simple divertiment va esdevenir un power trio amb totes les lletres. Una de les formacions que millor van abanderar el rock'n'roll més genuí en una Barcelona que es debatia entre la modernor de postal i el mestissatge de fireta. Top Models eren Ricky Gil, Tony Nervio Roto i Pol Font. Guitarra, baix, bateria i tres trajectòries vitals on conflueixen capítols tan essencials com Brighton 64, Rebeldes, Flores del Mal, Matamala o Very Pomelo. El seu concert de comiat va tenir lloc el 28 de desembre de 2007, com si d'una fatal innocentada es tractés, en una sala Sidecar que durant cinc anys havia esdevingut gairebé la seva segona llar. I el mateix escenari on aquest dissabte, 19 de maig, es reuniran amb motiu de l'edició de "Top of the Tops" (2018), un recopilatori en luxós format vinil que repassa bona part d'una producció altament reivindicable i encara ben fresca a data d'avui. Riffs electrificats, ritmes urgents, melodies contagioses, cançons memorables i un concert poc menys que imprescindible, estan vostès avisats. Més informació i entrades al web de Sidecar.

Sobre "Top of the Hill"

Avui fa deu anys que es va morir una persona molt important a la meva vida. Dies després vaig compondre una cançó dedicada a aquesta persona. La vaig enregistrar amb una vella gravadora, me'n vaig anar a dormir i la vaig tornar a escoltar l'endemà. Després d'escoltar-la la vaig tornar a tocar i em vaig adonar que no m'agradava, i que encara menys hauria agradat a aquella persona. Aleshores vaig tornar-la a tocar sense arpegis, rascant acords i accelerant-ne els tempos. I a partir d'aquí gairebé ho vaig tenir. La peça definitiva es va dir "Top of the Hill", i al cap d'uns mesos la vaig enregistrar en un estudi amb Ricky Gil (baix i orgue) i Pol Font (bateria). I va acabar esdevenint el tema que tancaria l'ep "I'm Sorry for Loving You", que vaig editar l'any següent. Una dècada més tard segueixo tenint molt present la persona que va inspirar "Top of the Hill", un tema que per cert poden vostès escoltar aquí.

Top Models, nou anys després

TOP MODELS

New Underground, Barcelona

27 de gener de 2017

Feia nou anys que no es veia aquesta imatge. Ricky Gil, Tony Nervio Roto i Pol Font junts en un escenari. La formació original de Top Models interpretant un repertori monumental on figuren peces com "Self Destruction Blues", "My Burning Light", "Kerouac", "Kangaroo", "Otra carretera", "Wintertime Blues" o "Be the Light" -això sense comptar les seves relectures de clàssics aliens com "Have Love, Will Travel" (Richard Berry via The Sonics) o "If You Gotta Go, Go Now" (Bob Dylan via Manfred Mann)-. Actuació sorpresa en el marc d'una sonada festa d'aniversari -això sí que és un bon regal-, un power trio a l'alçada dels seus millors dies i un que espera que la cosa no s'acabi aquí.