diumenge, 20 de maig del 2018

Com si no haguessin passat els anys

TOP MODELS
Sidecar Factory Club, Barcelona
19 de maig de 2018

Si no comptem la seva aparició per sorpresa en una festa d'aniversari que va tenir lloc a principis de l'any passat, feia més d'una dècada que la formació original de Top Models no s'enfilava a un escenari. Ahir ho va tornar a fer amb motiu de l'edició de "Top of the Tops" (2018), recopilatori que repassa algunes de les més celebrades composicions que Ricky Gil (guitarra i veu), Tony Nervio Roto (baix) i Pol Font (bateria) van enregistrar entre els anys 2002 i 2007. Ocasió especial en un marc també molt especial, la mateixa sala Sidecar on Top Models van arribar a protagonitzar algunes de les seves actuacions més recordades. I una banda que es va manifestar fresca, dinàmica i solvent com ella mateixa des del minut zero. Poden haver passat els anys, però la química interna es manté intacta i el repertori va sonar com si encara l'interpretessin nit rere nit. Inici per la porta gran amb "Girl from Out of Town", l'electricitat en to menor de "Self-Destruction Blues", el punch de "My Burning Light", el blues musculós de "Kerouac", els colors pop de "Beautiful Señoritas", l'esgarrapada punk de "Tú me lo puedes dar", l'excursió àcida de "To the Maximum" i el frenesí de "Kangaroo". Tot això, amanit amb quatre versions amb filtre propi com van ser "Chinese Rocks" (Johnny Thunders & The Heartbreakers), "I Still Love You" (The Del Fuegos), "If You Gotta Go, Go Now" (Bob Dylan via Manfred Mann) i la final "Have Love, Will Travel" (Richard Berry via The Sonics). Com si no haguessin passat els anys. Enormes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada