Showcases Primavera Pro 2019

OMINIRA. Ressons globals.

SHOWCASES PRIMAVERA PRO 2019

CCCB, Barcelona

29 de maig de 2019

Ominira són de Barcelona, canten en anglès i la seva música fusiona les formes del rock amb essències africanes, llatines i jamaicanes. En altres paraules, marquen la diferència -i de quina manera- en un país on el concepte de mestissatge musical sol confondre's amb la festa major més gratuïta. Per si tot plegat fos poc, els seus directes són pura dinamita, la qual cosa explica que durant els darrers mesos el seu nom s'hagi anat cotitzant a l'alça fins a anar a petar ahir al migdia a l'àrea de showcases del Primavera Pro 2019. Un dels plats forts d'una jornada que van completar, entre d'altres, el rock hedonista dels també barcelonins Conttra i el folklore desacomplexat de l'asturiana Lorena Álvarez.

LORENA ÁLVAREZ. Folklore sense complexos.

CONTTRA. Rock hedonista.

Hidden Track al Primavera Pro

Primavera Pro és la branca de Primavera Sound adreçada al públic professional. Un punt de trobada per a gent d'arreu del món vinculada amb la indústria de la música, un espai d'intercanvi d'idees i coneixement, i també una plataforma i altaveu de projectes singulars relacionats amb l'àmbit musical. A la fotografia, Louise Sansom de Hidden Track presenta el projecte d'aquest segell discogràfic barceloní -conegut per aglutinar ell mateix diversos segells independents com Famèlic o El Mamut Traçut- al hall del CCCB ahir al matí, durant la jornada inaugural del Primavera Pro 2019.

Primavera Sound 2018, el balanç

Un cop finalitzat un altre Primavera Sound i arribada, diuen, l'hora de fer balanç, un servidor es queda amb moments tan determinants com les actuacions de Nick Cave, Sparks, Lift To Experience o Peter Perrett, però també amb descobertes com Rolling Blackouts Coastal Fever, Cari Cari, Any Other, Guano Padano o Ikati Esengxoweni. Bona part d'aquests últims confirmen l'escenari Night Pro -rèplica al Parc del Fòrum de la zona de showcases de Primavera Pro- com un dels punts de referència per als paladars més inquiets al mapa del festival. Pel que fa a anècdotes, em quedo amb el fet d'haver presenciat part del concert de C. Tangana. El trap no és ara per ara sant de la meva devoció, però consideracions estilístiques i estètiques al marge, el madrileny va oferir un senyor concert i tota una exhibició sobre com estar en un escenari. Poca estona després, vaig poder observar un fan del trap -o això semblava per la seva estètica- al·lucinant amb el concert de Nick Cave. És a dir, una persona que possiblement mai s'hauria acostat a un concert de l'australià i que probablement havia assistit al Primavera motivat per la presència d'artistes de la seva òrbita, va acabar descobrint tota una icona del rock'n'roll. I un servidor, que mai abans s'havia acostat a un concert de trap, va poder constatar que més enllà dels tòpics també hi ha artistes amb totes les lletres. Sempre he pensat que els festivals de música, com a mínim aquells que presumeixen de fomentar i practicar valors com l'eclecticisme, haurien de servir per aquestes coses.

Guano Padano, mentre cau la nit

GUANO PADANO

Primavera Sound 2018, Barcelona

2 de juny de 2018

Ja vaig referir-me dies enrere a Guano Padano amb motiu de la seva actuació a la zona de showcases de Primavera Pro. Ahir al vespre van actuar a l'escenari Night Pro del parc del Fòrum, mentre es feia de nit i amb el mar com a teló de fons. Context i entorn de luxe per a degustar el maridatge de música surf, spaghetti western i instrumentals en clau fronterera que proposa aquest trio italià.

Any Other

Adele Nigro (Any Other).

També des d'Itàlia arriba la segona gran sorpresa de la primera jornada del Primavera Pro 2018. Any Other és un quartet de Milà que navega entre les formes més rocalloses del folk, les textures més sorolloses del rock alternatiu i el ganxo melòdic del pop independent. Encapçalats per la vocalista Adele Nigro, el seu darrer disc es titula "Silently. Quietly. Going Away" i data de 2015. Aquest matí n'han tocat alguns temes i n'han avançat de nous a l'exterior del CCCB dins de les jornades professionals de Primavera Sound. Repetiran aquesta nit a la sala BARTS i demà al Parc del Fòrum.

Guano Padano

La primera gran descoberta d'un servidor al Primavera Sound d'enguany ha tingut lloc aquest matí a l'exterior del CCCB i en el marc del Primavera Pro -la branca professional del festival barceloní-. Guano Padano és una banda italiana a la qual fascinen els sons fronterers del sud dels Estats Units. El seu discurs és un eclèctic còctel de música surf, spaghetti western i la vessant més àrida del post-rock. Repetiran aquesta nit a la sala BARTS i dissabte al Parc del Fòrum en el marc del propi Primavera. No se'ls perdin.

Viv Albertine parla amb Ian Svenonius

Viv Albertine, en un moment de la conversa.

Viv Albertine, qui havia estat guitarrista de The Slits (entre moltes altres coses), va mantenir una intensa i sucosa conversa amb Ian Svenonius (The Make-Up, Chain and The Gang) durant l'edició 2017 de Primavera Pro, la branca professional de Primavera Sound. Ja poden escoltar-la (i veure-la) a Youtube.

I si tota la música desaparegués d'un dia per l'altre?

S'imaginen un món sense música? Bill Drummond, qui va ser meitat de The KLF i un dels grans agitadors socials i culturals que ha donat la Gran Bretanya durant les darreres dècades, no tan sols s'ho va imaginar. També es va plantejar com sonaria aquest món, i els seus sons serien els dels motors dels cotxes, les maquinàries de les fàbriques o l'activitat dels treballadors de la construcció a les obres. Amb aquesta idea es va dedicar a gravar tot un seguit de persones de backgrounds diversos en diferents indrets del Regne Unit i d'Irlanda, demanant-los que cantessin una nota amb l'objectiu de mesclar totes les gravacions, escoltar el resultat de la mescla una sola vegada i, com a culminació del projecte, esborrar-lo per sempre més -tal i com ja va fer amb l'obra de The KLF-. El realitzador Stefan Schwietert va enregistrar tot el procés i va donar forma al documental "Imagine Waking Up Tomorrow and All Music Has Disappeared" (2015), que aquest matí s'ha projectat al CCCB en el marc del Primavera Pro 2017.

Leyya

LEYYA

Primavera Pro 2017, Barcelona

1 de juny de 2017

Una altra descoberta que he fet aquest matí a la zona de showcases de Primavera Pro. Leyya és una formació austríaca que explora la vessant més fràgil, onírica i atmosfèrica de l'electrònica, sense deixar de banda el gust pel ritme i la melodia.

Escorpio

 

ESCORPIO

Primavera Pro 2017, Barcelona

1 de juny de 2017

Entrar de bon matí al recinte del CCCB i ser rebut per un directe com el d'Escorpio és una molt bona manera de començar el dia. Electricitat, textures oníriques i muralles de soroll en un discurs, el d'aquest trio balear, que navega per la fina línia que pot arribar a separar el dream pop del shoegaze. Tenen força, tenen cançons i tenen un directe dels que et posen les piles a qualsevol hora.

Un moment revolucionari

Bragg i Baños, aquesta tarda a l'Auditori del CCCB.

Un dels plats forts de la primera jornada de Primavera Pro 2017 ha estat sens dubte l'entrevista que Antonio Baños ha realitzat a Billy Bragg a l'Auditori del CCCB. Una hora de conversa durant la qual s'ha parlat de política i de música. I en aquest últim àmbit ha tingut un especial protagonisme l'skiffle, gènere al qual ha dedicat Bragg l'assaig "Roots, Radicals and Rockers: How Skiffle Changed the World" (2017). L'skiffle, un fenomen essencialment britànic malgrat les seves arrels nord-americanes, va viure a mitjans dels anys 50 el seu moment de màxima popularitat i va esdevenir la base de tot el que vindria a continuació. "El moment en què la guitarra va abandonar la secció rítmica on la confinaven les big bands de jazz per a passar a un primer terme", ha apuntat el londinenc tot referint-se a l'esclat de l'skiffle, "va ser un moment revolucionari per al meu país". I no és cap exageració: "L'skiffle és l'arrel de tota la música britànica dels 60 i els 70, dels Beatles a Led Zeppelin i de Mott The Hoople al punk", ha sentenciat, "de cop i volta vam saber tres coses: que no calia ser músic per a fer música, que no calia ser nord-americà per a fer música nord-americana, i que no calia ser negre per a tocar blues". Lliçó magistral d'història melòmana, de la qual em quedo personalment amb aquest concepte: el moment revolucionari que, en paraules de Bragg, va suposar l'skiffle per al Regne Unit. El fet que l'entrada en escena d'un nou gènere musical pogués alterar la història no ja d'un país sinó del món sencer: sense l'skiffle no haurien existit els Beatles, i sense els Beatles el món seria molt diferent de com el coneixem.

Odina

ODINA

Primavera Pro 2017, Barcelona

31 de maig de 2017

Odina és una jove barcelonina, establerta a Londres, que explora les vessants més fràgils i a la vegada boiroses del folk. La seva veu, dolça i càlida, pot recordar per moments a gent com Joanna Newsom. Aquest migdia l'hem pogut veure i escoltar en directe a l'exterior del CCCB, al cor de Barcelona, en el marc dels showcases organitzats per Primavera Pro, la branca professional de Primavera Sound. Un nom a seguir de prop durant els propers mesos.