Al Ras 2025 (5): Blue Weed

 
BLUE WEED

Al Ras Bluegrass & Old-Time Music Festival

Mercat Vell, Mollet del Vallès

8 de novembre de 2025

Blue Weed és un jove quartet de bluegrass format al nord d'Itàlia per quatre músics fora de sèrie que es poden contemplar ells mateixos com a solistes de ple dret: Francesco Mosna (dobro), Matteo Camera (guitarra), Icaro Gatti (contrabaix) i Marco Ferretti (banjo). Aquest últim milita als essencials Red Wine juntament amb el seu pare, el mític Silvio Ferretti.

Ahir van actuar al Mercat Vell de Mollet del Vallès com a caps de cartell del 24è Al Ras Bluegrass & Old Time Festival, on van segellar lectures gairebé definitives d'estàndards com "Cattle in the Cane" (inclosa al seu EP de debut, "Mole in the Ground", publicat l'any passat), o uns desbocats "White House Blues" i "My Walking Shoes". Una d'aquelles bandes que conviden a ser seguides de prop.

La 22a edició d'Al Ras, a El 9 Nou

Red Wine, Joe Fields amb The Al Ras House Band, The Bib-Ramblers i Newgrass Republic, entre d'altres, han actuat aquest cap de setmana a Mollet del Vallès dins de la 22a edició d'Al Ras Bluegrass & Old Time Festival. Avui ho expliquem a El 9 Nou del Vallès Oriental.

El punt de trobada de la comunitat bluegrass

AL RAS 2023
Mercat Vell, Mollet del Vallès

4 de novembre de 2023

És dissabte a la tarda i una colla de músics –alguns d'ells professionals, la majoria aficionats- han format una rotllana a l'exterior del Mercat Vell de Mollet del Vallès. Hi ha banjos, guitarres, mandolines i violins –o fiddles, per ser més acurats-, els instruments bàsics de la música bluegrass. De manera espontània però coordinada, els presents improvisen al voltant de peces tradicionals nord-americanes com "Old Joe Clark". Benvinguts al festival Al Ras, una cita que durant més de dues dècades ha fet d'aquesta població vallesana un punt de trobada ineludible per als amants de la música d'arrel dels Estats Units.

La mostra celebrava ahir la seva 22a edició. Com no podia ser de cap altra manera, les jam sessions espontànies entre concert i concert van definir bona part de l'essència d'allò que és Al Ras. Un festival únic en la seva espècie –no n'hi ha cap més a tot l'Estat que estigui dedicat exclusivament al bluegrass-, però sobretot el pal de paller de tota una comunitat formada per músics, activistes culturals i melòmans de base. També el marc on el talent autòcton –sovint foguejat al caliu del mateix festival- comparteix escenari amb referents internacionals de l'old time music.

En aquesta ocasió els caps de cartell van ser els italians Red Wine i el vallesà Joe Fields. Els primers, en actiu des de 1978, són una institució de ple dret i una de les bandes de bluegrass amb més trajectòria al Vell Continent. Amb els incombustibles Silvio Ferretti (banjo) i Martino Coppo (mandolina) encara als comandaments, podent presumir d'un ofici que tan sols els anys arriben a atorgar, els de Gènova van centrar bona part de l'actuació en la seva obra més recent, el notable "Carolina Red Vintage 1978" (2018). També van traslladar el "Woodstock" de Joni Mitchell fins a les profunditats més humides dels Apalatxes, i es van acomiadar amb "American Girl", el clàssic de Tom Petty.

Fields, exponent de pes del country fet a casa nostra –guardonat l'any passat als Texas Sounds International Country Music Awards-, va actuar per primer cop amb el suport d'una formació de bluegrass. Concretament, la banda de la casa del propi festival, The Al Ras House Band ––Jorge Rodríguez (guitarra), Isaac Casas (mandolina), Pepe Fuster (banjo), Jordi Marquillas (violí) i Paco Torres (contrabaix)-, que va aportar nous matisos a peces com "In the Meantime", "Find Your Path", "Tryin' Not to Think", "Dreamin' About Texas" o "I Don't Wanna Write Another Sad Song". Tampoc hi van faltar títols aliens com l'estàndard "Wabash Cannonball" o "Amarillo by Morning", el clàssic de Terry Stafford popularitzat per George Strait.

Van completar el programa propostes com les de The Bib-Ramblers o Newgrass Republic. Els primers són un quartet de bluegrass gran reserva format a Granada per músics nord-americans, alemanys i suïssos. Els segons, de Barcelona i foguejats a les jam sessions que sol promoure periòdicament el mateix festival, també van explorar les arrels i l'evolució del gènere amb un repertori de versions. Prèviament havien debutat les igualment barcelonines Four Pints –sí, un altre grup format a l'òrbita d'Al Ras- i havien actuat els alumnes de Bluegrass Kids, la iniciativa amb què el festival està fomentant l'aprenentatge d'aquesta música entre els més petits. La jornada es va tancar amb una multitudinària jam session a l'escenari, amb tots els músics del cartell i membres del públic interpretant les tradicionals "Old Joe Clark" i "Will the Circle Be Unbroken". Apoteòsic final de festa.

Red Wine.

Joe Fields (tercer per la dreta), amb The Al Ras House Band.

The Bib-Ramblers.

Newgrass Republic.

La prèvia d'Al Ras 2023, a El 9 Nou

Red Wine, Joe Fields, Newgrass Republic, The Bib-Ramblers i el projecte Bluegrass Kids formen el cartell de la 22a edició d'Al Ras Bluegrass & Old Time Festival. Serà el 4 de novembre al Mercat Vell de Mollet del Vallès –durant els dies previs hi haurà actuacions en diversos escenaris barcelonins-. Avui ho expliquem a El 9 Nou del Vallès Oriental.

15 anys d'Al Ras

La jam session final (al centre, Caroline Cotter).

AL RAS FESTIVAL 2016

Mercat Vell, Mollet del Vallès

12 de novembre de 2016

L'aposta era tan insòlita com arriscada: organitzar un festival dedicat al bluegrass i altres gèneres perifèrics i celebrar-lo més enllà dels límits de la ciutat de Barcelona. Va ser així com va néixer Al Ras, una cita pionera a casa nostra que al llarg de la passada dècada i mitja ha consolidat el municipi de Mollet del Vallès com un punt calent al mapa europeu de la música d'arrels nord-americanes, aplegant any rere any noms de primera línia tant d'aquí com de fora així com un bon nombre d'incondicionals que també vénen de més enllà de les nostres fronteres. Aquesta setmana ha celebrat la seva quinzena edició, dues jornades prèvies en diferents espais de Barcelona i una jornada central al Mercat Vell de Mollet del Vallès -un entorn, tot sigui dit, que sembla fet a mida d'un esdeveniment d'aquestes característiques-.

A Mollet va escalfar motors tot un veterà com és Toni Giménez, que va reivindicar-se una vegada més com a gran transmissor en aquestes latituds del folk d'arrel anglosaxona. Tot seguit, Chestnut Ridge -banda barcelonina que compta a les seves files amb tot un Ricky Araiza- van posar les primeres notes de bluegrass a la nit, i ho van fer amb la col·laboració de tot un elenc de convidats entre els quals figuraven la jove promesa Jodie Cash i un altre veterà il·lustre com és Moisés Sorolla (Rebeldes, Jodie Cash Fingers). Els també barcelonins Ryegrass van mutar permanentment la seva formació al llarg d'una actuació amb un fort accent didàctic que es va allunyar momentàniament del bluegrass per a aprofundir en llenguatges com el del hillbilly.

La Barcelona Bluegrass Band ja no necessita presentació a aquestes alçades. Institució de ple dret, diversos dels seus integrants són els mateixos que any rere any fan possible aquest petit gran miracle que és Al Ras. Ahir van alternar originals i versions amb bon humor i molt d'ofici. Els va succeir un altre dels grans referents estatals del bluegrass, La West. Els bascos van alternar també originals i clàssics de la música nord-americana com "Great Balls of Fire", tot un himne de Jerry Lee Lewis que ells van traslladar als paisatges sonors dels Apalatxes.

I pel final, com de costum, els plats més forts del menú. D'entrada, Ron Cody, Jesse Brock & Caroline Cotter, un trio de Maine a qui alguns han conegut a través del combo The Gather Rounders -tots en formen part- i d'altres a través dels seus respectius projectes solistes. Del que no hi ha cap dubte és d'una projecció que va a l'alça i d'una solvència que es posa de manifest cada vegada que entonen perles tan precioses com "Back on the Train" o "My Evergreen". Tot plegat amb una veu pròpia que oscil·la entre el folk, el bluegrass i altres variants del so Americana i que en ocasions pot arribar a evocar noms com el d'Alison Krauss.

L'altre cap de cartell era Red Wine, veterà quartet italià que porta gairebé quatre dècades a la carretera i que es pot considerar com un dels màxims referents del bluegrass al Vell Continent. Ofici, empenta i veterania es van sumar en un passi que va repassar originals de la banda i es va atrevir a adaptar al seu llenguatge autèntics tòtems com "For No One" (The Beatles) o un medley d'estàndards en italià, entre ells "That's amore" o "Buonasera signorina". La cloenda del festival va aplegar tots els músics participants i part del propi respectable en una jam session de grans proporcions que va elevar la temperatura de la sala al ritme de peces tradicionals com "Will the Circle Be Unbroken?".