El punt de trobada de la comunitat bluegrass

AL RAS 2023
Mercat Vell, Mollet del Vallès

4 de novembre de 2023

És dissabte a la tarda i una colla de músics –alguns d'ells professionals, la majoria aficionats- han format una rotllana a l'exterior del Mercat Vell de Mollet del Vallès. Hi ha banjos, guitarres, mandolines i violins –o fiddles, per ser més acurats-, els instruments bàsics de la música bluegrass. De manera espontània però coordinada, els presents improvisen al voltant de peces tradicionals nord-americanes com "Old Joe Clark". Benvinguts al festival Al Ras, una cita que durant més de dues dècades ha fet d'aquesta població vallesana un punt de trobada ineludible per als amants de la música d'arrel dels Estats Units.

La mostra celebrava ahir la seva 22a edició. Com no podia ser de cap altra manera, les jam sessions espontànies entre concert i concert van definir bona part de l'essència d'allò que és Al Ras. Un festival únic en la seva espècie –no n'hi ha cap més a tot l'Estat que estigui dedicat exclusivament al bluegrass-, però sobretot el pal de paller de tota una comunitat formada per músics, activistes culturals i melòmans de base. També el marc on el talent autòcton –sovint foguejat al caliu del mateix festival- comparteix escenari amb referents internacionals de l'old time music.

En aquesta ocasió els caps de cartell van ser els italians Red Wine i el vallesà Joe Fields. Els primers, en actiu des de 1978, són una institució de ple dret i una de les bandes de bluegrass amb més trajectòria al Vell Continent. Amb els incombustibles Silvio Ferretti (banjo) i Martino Coppo (mandolina) encara als comandaments, podent presumir d'un ofici que tan sols els anys arriben a atorgar, els de Gènova van centrar bona part de l'actuació en la seva obra més recent, el notable "Carolina Red Vintage 1978" (2018). També van traslladar el "Woodstock" de Joni Mitchell fins a les profunditats més humides dels Apalatxes, i es van acomiadar amb "American Girl", el clàssic de Tom Petty.

Fields, exponent de pes del country fet a casa nostra –guardonat l'any passat als Texas Sounds International Country Music Awards-, va actuar per primer cop amb el suport d'una formació de bluegrass. Concretament, la banda de la casa del propi festival, The Al Ras House Band ––Jorge Rodríguez (guitarra), Isaac Casas (mandolina), Pepe Fuster (banjo), Jordi Marquillas (violí) i Paco Torres (contrabaix)-, que va aportar nous matisos a peces com "In the Meantime", "Find Your Path", "Tryin' Not to Think", "Dreamin' About Texas" o "I Don't Wanna Write Another Sad Song". Tampoc hi van faltar títols aliens com l'estàndard "Wabash Cannonball" o "Amarillo by Morning", el clàssic de Terry Stafford popularitzat per George Strait.

Van completar el programa propostes com les de The Bib-Ramblers o Newgrass Republic. Els primers són un quartet de bluegrass gran reserva format a Granada per músics nord-americans, alemanys i suïssos. Els segons, de Barcelona i foguejats a les jam sessions que sol promoure periòdicament el mateix festival, també van explorar les arrels i l'evolució del gènere amb un repertori de versions. Prèviament havien debutat les igualment barcelonines Four Pints –sí, un altre grup format a l'òrbita d'Al Ras- i havien actuat els alumnes de Bluegrass Kids, la iniciativa amb què el festival està fomentant l'aprenentatge d'aquesta música entre els més petits. La jornada es va tancar amb una multitudinària jam session a l'escenari, amb tots els músics del cartell i membres del públic interpretant les tradicionals "Old Joe Clark" i "Will the Circle Be Unbroken". Apoteòsic final de festa.

Red Wine.

Joe Fields (tercer per la dreta), amb The Al Ras House Band.

The Bib-Ramblers.

Newgrass Republic.