Guitarra, baix i bateria - Programa 264

The Allman Betts Band.

Nova edició de Guitarra, baix i bateria amb Ricky Gil, Laura Peña i un servidor a Ràdio Silenci. Novetats discogràfiques de The Allman Betts Band, Joachim Cooder, Los Espiritus, Liannallull i Marta Pérez. Música a la pantalla amb Queen's Gambit i Brassic. I un record a Jim Tucker, guitarrista de The Turtles, que ens ha deixat aquesta setmana. Disponible en podcast.

Jim Tucker (1946-2020)

JIM TUCKER

(1946-2020)

Va formar part d'un dels grups més populars de la seva generació durant els anys daurats de la banda en qüestió. Després es va allunyar dels focus per voluntat pròpia i sense cap intenció de tornar-hi. Jim Tucker va passar de ser el guitarrista de The Turtles i participar als seus àlbums més celebrats –"It Ain't Me Babe" (1965), "You Baby" (1966) i "Happy Together" (1967)-, a treballar com a contractista elèctric ben lluny de la indústria musical. D'escriure alguns dels capítols clau del folk rock, el pop barroc, el sunshine pop i el rock psicodèlic, a viure en un absolut anonimat.

En una entrevista publicada el 2013, Tucker va arribar a declarar que no es penedia ni d'una cosa ni de l'altra. Que tocar amb els Turtles li havia permès viatjar, conèixer destacades figures de l'àmbit musical i viure grans experiències, però que estava igualment satisfet d'haver deixat el grup i haver renunciat a la fama –que no pas a la música: al llarg dels anys va seguir tocant de forma esporàdica amb bandes locals de l'àrea de Grass Valley, Califòrnia, on es va traslladar després dels seus anys a l'escena de Los Angeles-. Ens ha deixat a l'edat de 74 anys.

Poesia en el fracàs

Ray Davies

Un desconcertant (i desconcertat) Ray Davies parla a l'edició de setembre de la revista britànica Mojo sobre el fet d'haver estat els Kinks l'únic dels grans grups britànics que no va obtenir un ampli ressò als Estats Units durant els anys 60 -un fet degut a la prohibició de tocar en territori nord-americà que els va imposar temporalment un sindicat autòcton-. Ho fa en una entrevista amb el periodista Pat Gilbert en què l'exKink admet que "era frustrant no poder portar la teva obra al mercat més gran i més important del món", però no es mostra ressentit per una història -la seva- on l'èxit artístic sempre ha estat molt per sobre de l'èxit comercial i, fins i tot, el personal. Explica Davies que quan els Turtles, nord-americans, el van trucar perquè viatgés als Estats Units i els produís un disc, els va respondre "Per què em voleu? No puc girar per Amèrica i els meus discos no hi sonen. L'única cosa que us portaria seria fracàs". Aleshores, algun membre dels Turtles li va deixar anar un sincer "Però en aquest fracàs hi ha poesia". Gran resposta, la dels nord-americans, per molt que costi d'entendre en un món que només sap dividir-se entre vencedors i vençuts, i on paraules com triomf o fracàs s'utilitzen de la manera més banal possible.




Audio: "I'm Not Like Everybody Else" - The Kinks