Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vallès Oriental. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vallès Oriental. Mostrar tots els missatges
dilluns, 19 de desembre del 2022
Parlem de quioscos a El 9 Nou
Els quioscos, aquells espais que tantes alegries han donat i segueixen donant a qui encara practica el ritual de baixar a la plaça a buscar la seva dosi (diària, mensual...) de premsa en paper. I els quiosquers, aquells superherois que es mantenen ferms a peu de carrer malgrat un context que cada dia els va més en contra –i malgrat el joc brut de les distribuïdores, tot sigui dit-. Avui, a El 9 Nou del Vallès Oriental, dediquem dues pàgines a parlar de quioscos (i de quiosquers). Dels que han tancat durant els darrers anys en poblacions de la mida de Granollers o Mollet del Vallès, però també dels que encara resisteixen –i que durin-.
dilluns, 12 de desembre del 2022
El monogràfic musical de Revista del Vallès
Coses que val la pena conservar. L'agost de 1990, la desapareguda Revista del Vallès va publicar aquest monogràfic sobre l'escena musical del Vallès Oriental. Més de tres dècades després, aquella publicació ha estat el punt de partida de l'exposició "Terra de Músics" que es pot veure aquests dies a l'Ateneu Popular La Tintorera de les Franqueses del Vallès.
Em comentava el propietari d'aquest exemplar que se'l va comprar quan va sortir i que encara avui el conserva com si fos un tresor. I de fet ho és, perquè actua com a testimoni d'allò que passava fa 32 anys en un àmbit geogràfic concret però també perquè a partir del seu contingut s'ha promogut una activitat divulgativa amb tot allò que aquesta pot aportar.
Avui, gràcies a la conservació d'aquest exemplar a les hemeroteques, podem recordar els inicis d'artistes que han arribat a consolidar trajectòries de llarga durada però també recuperar molts d'aquells noms que es van quedar pel camí. No sé quin valor tindrà d'aquí a tres dècades tot allò que escrivim avui en blogs, webzines, plataformes digitals i ja no diguem les xarxes socials. Però no tinc cap dubte del caràcter perdurable d'allò que queda imprès.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

