Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vee-Jay Records. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vee-Jay Records. Mostrar tots els missatges

dijous, 27 d’abril del 2023

Billy "The Kid" Emerson" (1925-2023)

BILLY "THE KID" EMERSON
(1925-2023)

Veterà del rhythm & blues i pioner del rock'n'roll, Billy "The Kid" Emerson va iniciar la seva carrera a les files dels Kings of Rhythm d'Ike Turner. Hi va ingressar el 1952, quan venien de facturar la fundacional "Rocket 88" (1951), i al cap de dos anys va començar a volar pel seu compte. Pianista i cantant format a l'església, va gravar per segells com Sun, Chess o Vee-Jay abans d'obrir la seva pròpia disquera, Tarpon Records.

El gruix més destacable de la seva producció és el que va fer a Sun, amb títols com "Red Hot" (1955) –posteriorment versionada per Billy Lee Riley, a qui erròniament se'n sol atribuir l'autoria- o el seu debut, "No Teasing Around" (1954). A la cara b d'aquest darrer senzill hi havia el blues gran reserva "If Lovin' Is Believing", que Bob Dylan va fer servir de motlle pel seu "False Prophet". Referent i testimoni de temps difícils però fascinants, Emerson ha mort a l'edat de 97 anys.

dissabte, 26 de desembre del 2015

"Introducing... The Beatles" (1964)"

Un regal de Nadal, els Beatles editats per Vee-Jay.
No deixa de ser curiosa la manera com els Beatles van entrar al mercat nord-americà. La seva primera aparició a l'Ed Sullivan Show estendria la Beatlemania de costa a costa, però pocs mesos abans encara eren els Fab Four uns perfectes desconeguts a l'altre costat de l'Atlàntic. I ho eren fins al punt que Capitol -encarregada de distribuir el catàleg d'EMI als Estats Units- va declinar en un principi editar els seus discos. Malgrat les passions aixecades pel quartet a la seva Gran Bretanya natal, la discogràfica els veia com un fenomen passatger i va optar per llicenciar el seu repertori a tercers. D'aquesta manera, els encarregats d'introduir l'obra dels Beatles a la terra d'Elvis Presley van ser petits segells independents com Vee-Jay -titular d'un extens catàleg de rhythm & blues, jazz, soul i rock'n'roll primitiu-, que després d'editar una sèrie de singles es va decidir a publicar el que seria el primer lp nord-americà dels de Liverpool.

"Introducing... The Beatles" va veure la llum el 10 de gener de 1964, i contenia exactament el mateix repertori que el primer àlbum britànic de la banda, "Please Please Me" (1963), exceptuant les cançons "Love Me Do" i "P.S. I Love You" -sí que van figurar en una primeríssima tirada, però després van quedar fora per qüestions legals-. Aquest Nadal, una persona molt pròxima a mi ha tingut el detallàs de regalar-me una còpia original en vinil de l'àlbum en qüestió. I si bé és cert que tot el seu contingut ja el tenia abans a casa i en el mateix format, també ho és que el valor històric i documental d'aquest plàstic no té preu -fixin-se en el reclam amb què es presenta la banda: "England's Nº1 Vocal Group", la cosa pot sonar a broma ara mateix però no pas durant les primeres setmanes de 1964-. Dies enrere vaig estar a punt de posar-me a riure quan s'anunciava als quatre vents l'entrada del catàleg sencer dels Fab Four a diverses plataformes d'streaming. I avui, mentre degusto el primer àlbum americà dels Beatles -amb el logotip de Vee-Jay a la caràtula-, recordo que de vegades el continent pot arribar a fer-hi tant com el propi contingut. La sensació que experimento ara mateix, els ho ben asseguro, no me la proporcionarà mai cap plataforma digital. Ni de bon tros.