Dylan, refermant el mite

Quan l'acte de desmitificar-se un mateix acaba refermant el mite de qui el porta a terme. I quan un disc que encara no ha sortit del forn, ja s'intueix com un dels títols que acabaran definint l'exercici en curs. Sigui com sigui, Dylan ho ha tornat a fer. No tan sols és a punt de lliurar la que ja es perfila com una de les grans obres discogràfiques de l'any incert i caòtic que ha esdevingut aquest 2020, sinó que torna a jugar amb el misteri i la confusió, a posar en qüestió la seva pròpia figura per acabar-ne refermant ell mateix unes dimensions tan inabastables com els seus 60 anys de trajectòria.

Ja ho va advertir ara fa cinc dècades i mitja amb "It Ain't Me Babe", la peça que tancava el seu quart àlbum –"Another Side of Bob Dylan" (1964)-. Bob Dylan no era ni pretenia ser aquell portaveu generacional que molts creien haver trobat en les lletres de les seves cançons, tampoc el profeta messiànic d'una civilització que probablement ja estava en crisi molt abans que els seus fonaments comencessin a tremolar. Hi va insistir quan va decidir retirar-se a Woodstock a refugiar-se de tot el soroll que l'havia arribat a envoltar, i amb cada una de les mutacions experimentades pel seu personatge en anys posteriors.

I hi ha tornat a insistir aquesta mateixa setmana amb la publicació de "False Prophet", tercer avançament del que, ara sí, s'ha confirmat com el seu primer àlbum amb material propi des de "Tempest" (2012) –el plàstic veurà la llum el mes vinent sota el títol de "Rough and Rowdy Ways"-. Un blues robust i greixós que apunta a escoles com Chess o Sun –per moments sembla una versió d'"If Lovin' Is Believing" de Billy Emerson- però vol sonar a ara i aquí, que podria haver encaixat en qualsevol dels treballs signats per Dylan entre "Time Out of Mind" (1997) i el propi "Tempest", i que per tant contrasta amb el to crepuscular d'aquells dos avançaments previs –"Murder Most Foul" i "I Contain Multitudes"- que d'alguna manera semblaven assenyalar un canvi de cicle.

"What are you lookin' at / There's nothing to see / Just a cool breeze that's encircling me", canta amb aquella veu trencada que ja disposa de línia directa amb els esperits més ancestrals de la música d'arrel nord-americana. No, Dylan no ha ofert mai respostes absolutes ni sembla disposat a fer-ho a aquestes alçades, per molt inquietants que es puguin manifestar determinats interrogants. "You don't know me darlin' / You never would guess / I'm nothing like my ghostly appearance would suggest / I ain't no false prophet / I just said what I said / I'm just here to bring vengeance on somebody's head", sentencia en una de les estrofes més punyents de tota la cançó.

"You ruled the land / But so do I / You lost your mule / You got a poison brain / I'll marry you to a ball and chain", afegeix uns versos més enllà, l'únic passatge de tota la cançó que sembla donar sentit (o no) a la il·lustració que acompanya el llançament del single. L'ombra d'un home penjat la silueta del qual pot arribar a recordar la de Donald Trump, i una figura esquelètica –la representació de la mort?- que sosté una xeringa, qui sap si carregada d'aquell lleixiu que el president de la primera potència mundial proposava injectar als organismes dels infectats pel coronavirus –la data de la il·lustració no s'ha concretat, la peça s'hauria enregistrat probablement abans de la pandèmia-.

"You know darlin' / The kind of life that I live / When your smile meets my smile something's got to give / I ain't no false prophet / No I'm nobody's bride / Can't remember when I was born / And I forgot when I died", conclou ja a la recta final de sis minuts que culminen amb un fade out com els d'abans. Mai ha estat cap fals propeta, tampoc ha semblat mai disposat a comprometre's amb ningú que no fos ell mateix. No ha vingut a oferir respostes ni a esdevenir el salvador de res ni de ningú, i com la majoria de mortals és tan incapaç de recordar el seu naixement com d'anticipar la seva mort. Però és precisament aquesta forma de predicar la seva pròpia mortalitat la que porta sis dècades fent-lo etern.