Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Chess Records. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Chess Records. Mostrar tots els missatges

dimecres, 7 de juny del 2023

60 anys de "Come On"


Si l'any passat celebraven els Rolling Stones el 60è aniversari dels seus inicis com a grup, avui es commemoren sis dècades de la publicació del seu debut discogràfic. El senzill "Come On", vitamínica lectura d'un original de Chuck Berry que el de Saint Louis havia facturat dos anys abans. La guitarra amb accent beat de Keith Richards com a motor i espina dorsal, l'harmònica de Brian Jones aportant una dosi extra de rhythm & blues i la veu d'un jove Mick Jagger que ja apuntava molt més que maneres –qui li hauria dit aleshores que 60 anys més tard es passejaria pel món omplint estadis al seu pas-.

A la cara b hi havia "I Want to Be Loved", el clàssic de Willie Dixon originalment enregistrat per Muddy Waters –sí, a totes dues cares hi van col·locar peces del catàleg de Chess, deixant les coses clares de bon principi-. El single va veure la llum el 7 de juny de 1963, a través de Decca i amb producció d'Andrew Loog Oldham. En anys i dècades posteriors vindrien incomptables cops de timó estilístics, obres mestres de les que fan escola i defineixen el seu temps, clàssics tan eterns com atemporals, gires mastodòntiques i tota una mitologia amb altes dosis de sexe, drogues, rock'n'roll i molt de perill. Però la llegenda dels Stones comença aquí.

dijous, 27 d’abril del 2023

Billy "The Kid" Emerson" (1925-2023)

BILLY "THE KID" EMERSON
(1925-2023)

Veterà del rhythm & blues i pioner del rock'n'roll, Billy "The Kid" Emerson va iniciar la seva carrera a les files dels Kings of Rhythm d'Ike Turner. Hi va ingressar el 1952, quan venien de facturar la fundacional "Rocket 88" (1951), i al cap de dos anys va començar a volar pel seu compte. Pianista i cantant format a l'església, va gravar per segells com Sun, Chess o Vee-Jay abans d'obrir la seva pròpia disquera, Tarpon Records.

El gruix més destacable de la seva producció és el que va fer a Sun, amb títols com "Red Hot" (1955) –posteriorment versionada per Billy Lee Riley, a qui erròniament se'n sol atribuir l'autoria- o el seu debut, "No Teasing Around" (1954). A la cara b d'aquest darrer senzill hi havia el blues gran reserva "If Lovin' Is Believing", que Bob Dylan va fer servir de motlle pel seu "False Prophet". Referent i testimoni de temps difícils però fascinants, Emerson ha mort a l'edat de 97 anys.

dijous, 15 de setembre del 2022

Ramsey Lewis (1935-2022)

RAMSEY LEWIS

(1935-2022)

L'agost de 1962, pocs mesos després que Ray Charles trenqués tota mena de barreres, esquemes i convencions amb el capital "Modern Sounds in Country and Western Music" –l'aproximació aleshores inversemblant del soul afroamericà i el country a priori adreçat a la població blanca dels Estats Units-, Ramsey Lewis va fer des del seu propi terreny un exercici molt similar i igualment essencial per entendre l'evolució de la música popular nord-americana durant la dècada dels 60. El maridatge del country amb accent de Nashville i el jazz més sofisticat, que va donar com a fruit el mai prou reivindicat "Country Meets the Blues".

Pianista de pianistes, figura clau d'allò que a finals dels 50 es va anomenar modern jazz, Lewis era un músic versàtil com pocs. Al llarg d'una trajectòria que va abastar gairebé set dècades, va jugar amb registres que anaven del pop al soul passant per la música llatina, sempre des d'una òptica jazzística i amb la sofisticació per bandera. Com a mostres, les seves canòniques lectures de clàssics com "The In Crowd" (Dobie Gray) o l'espiritual "Wade in the Water". Tota la seva producció a les disqueres Argo i Cadet –segells subsidiaris de Chess- és recomanable. El que va venir després tampoc té desperdici. Ens ha deixat a l'edat de 87 anys, sens dubte un dels més grans.

dissabte, 25 de desembre del 2021

El videoclip nadalenc de Chuck Berry

Captura del videoclip d'animació de "Run Rudolph Run".
Si es tracta de passar el Nadal a ritme de rock'n'roll, les opcions són tan abundants com adaptables a cada gust. Però poques tries arriben a generar tanta unanimitat com "Run Rudolph Run", el single festiu enregistrat i publicat per Chuck Berry a finals de 1958 a través de Chess Records. Una mena de seqüela de l'estàndard "Rudolph the Red-Nosed Reindeer", escrit per Johnny Marks i gravat per primer cop per Gene Autry el 1949.

Amb música i lletra acreditades a Berry, Marks i Marvin Brodie –no està clar el paper que va jugar cadascú en el procés de composició-, la cançó recorda molt a "Johnny B. Goode" i a l'aleshores encara inèdita "Little Queenie" –publicada mesos més tard-. L'any passat, la gent de Fantoons Animation Studios en va fer un magnífic videoclip d'animació amb estètica i estructura de còmic dels de tota la vida. Poden visionar-lo a Youtube, i ballar-lo on més els vingui de gust.

divendres, 5 d’octubre del 2018

50 anys d'"Electric Mud"


No són poques les veus autoritzades que han arribat a qualificar "Electric Mud" (1968) com el pitjor disc de la història del blues. Una consideració sempre discutible i un apunt insignificant a aquestes alçades, però també un indicador del grau de polarització que va generar el cinquè àlbum de Muddy Waters quan va veure la llum tal dia com avui de fa 50 anys. Un plàstic on el pioner del blues elèctric i patriarca del so de Chicago s'acostava als postulats més àcids i monolítics del rock. La idea venia de la pròpia escuderia Chess, que de la nit al dia havia decidit que calia adaptar el discurs d'un dels seus artistes de capçalera a les tendències d'un moment en què el blues rock, la psicodèlia i les primeres manifestacions del rock dur es trobaven a l'ordre del dia.

D'aquesta manera, Waters es va tancar en un estudi de la Windy City amb els components de Rotary Connection com a banda d'acompanyament i Marshall Chess a la producció. El repertori triat eren bàsicament alguns dels estàndards del seu catàleg -i per extensió del blues de Chicago- passats per un filtre calidoscòpic i reforçats amb ritmes pesants i guitarres electrificades al més pur estil de Hendrix, Clapton, Beck i companyia. Títols com "I Just Want to Make Love to You" o "Mannish Boy", situats de la nit al dia a l'avantguarda de l'incipient heavy metal i amanits amb una robusta lectura de "Let's Spend the Night Together" dels Rolling Stones -o el que és el mateix, el mestre saludant els seus alumnes més avantatjats-.

Per acabar d'arrodonir la jugada, la gent de Chess va decidir editar el disc a través del segell subsidiari Cadet Records, impulsat un any abans justament amb l'objectiu d'introduir-se al mercat rocker. I si bé és cert que la resposta de la crítica no va ser precisament entusiasta, també ho és que "Electric Mud" va donar en termes comercials els millors resultats assolits fins aleshores per un àlbum de Waters. Escoltat avui, és per mèrits propis un dels artefactes més singulars que mai va arribar a facturar l'autor de "Rollin' Stone". El pitjor disc de la història del blues? Ni parlar-ne, aquest honor està reservat a qualsevol dels plàstics descafeïnats que signarien en dècades posteriors determinats exhibicionistes i gimnastes del màstil.

dijous, 20 d’octubre del 2016

Phil Chess (1921-2016)

PHIL CHESS
(1921-2016)

De no ser per Chess Records, el món que ens envolta seria molt diferent. No haurien existit els Beatles ni els Rolling Stones -aquests últims es van batejar a partir d'un clàssic del blues enregistrat a Chess-. No hauria existit el rock'n'roll tal i com el coneixem, de fet. El blues elèctric sí que hauria existit, però la seva història no hauria estat la mateixa. Qui sap on haurien anat a parar Muddy Waters, Bo Diddley, Etta James, Howlin' Wolf, Little Walter, Chuck Berry i tants altres. És que sense Chess Records ni tan sols hauríem escoltat Michael J. Fox interpretant "Johnny B. Goode" a "Back to the Future" (1985). Sense Chess Records, creguin-me, el món que ens envolta seria un altre. Per això segueixo fent-me creus que els guionistes de "Cadillac Records" (2008) obviessin l'existència d'un dels seus fundadors a l'hora d'explicar-ne la història en una pel·lícula coixa com poques. Parlo de Phil Chess, que ens deixava ahir a l'edat de 95 anys. En pau descansi.