FRESC 2015 (1)

MIRNA VILASÍS

FRESC 2015 @ Casa Corbella, Cardedeu

23 de juliol de 2015

Nit inaugural i nit d'estrena. Inaugural, perquè la vetllada d'ahir encetava la tercera edició de FRESC-El Petit Festival d'Estiu de Cardedeu. I d'estrena, perquè Mirna Vilasís estrenava "Espero meravelles" (2015). El seu segon disc, i també l'espectacle que va concebre juntament amb Montserrat Abelló poc abans de la seva mort. Un recull dels seus versos, adaptats a registres com la cançó d'autor, el jazz o el folk. I una aventura on també s'hi ha sumat Xavi Múrcia, parella artística i sentimental de Vilasís. Sobre el paper musicant la paraula d'Abelló, i sobre el terreny complementant la veu de la Mirna amb una guitarra de textures orgàniques. "Aprenc a dir que no", "No hi ets" o la peça titular -cantada en català i en anglès- van ser alguns dels moments àlgids d'un passi on també van ressonar versos de Maria Mercè Marçal i Mercè Rodoreda.

Un tast d'Abelló

MIRNA VILASÍS amb XAVI MÚRCIA

L'Espolsada Llibres, Les Franqueses del Vallès

27 de febrer de 2015

Un bonic homenatge a les lletres. Perquè la poesia va ser l'eix central de l'acte. Perquè el teló de fons el conformaven la figura i l'obra de Montserrat Abelló. I perquè tot plegat responia a una festa d'aniversari, la que commemorava els vuit anys de trajectòria d'una llibreria que ja sembla de tota la vida. L'acte el va presentar Fe Fernández, la persona que es troba habitualment darrere el taulell de L'Espolsada Llibres. I una lletraferida de mena, tal i com va evidenciar el seu emotiu discurs inicial. La va acompanyar la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Laura Borràs, que va recordar anècdotes i moments viscuts al costat de la pròpia Abelló. I finalment, com a acte central de la celebració, Mirna Vilasís va avançar alguns dels temes que formaran part del seu segon àlbum en solitari. Un "Espero meravelles" que veurà la llum durant els propers mesos a través de Discos a Mà i on Vilasís canta poemes de la pròpia Abelló -el projecte el va començar a treballar amb la pròpia autora mesos abans de la seva mort-. Ahir l'acompanyava a la guitarra la seva parella artística i sentimental, Xavi Múrcia, que ha jugat un paper clau en l'acabat de peces com "Aprenc a dir que no", "No hi ets", "Plantar sobre la terra" o la pròpia "Espero meravelles". Totes elles van sonar en la seva concepció més bàsica i pròxima. Veu i guitarra com a eixos d'un repertori que s'està acabant de cuinar a l'estudi i que ben aviat podrem degustar en tota la seva plenitud. L'actuació d'ahir va suposar doncs un primer tast. Una presa de contacte que va deixar tan bon gust de boca com ganes d'escoltar l'àlbum sencer.

Desitjos d'infants

Samfaina de Colors, ahir al Teatre Clavé de Tordera - Foto Àlex Falcó.

És una d’aquelles històries que ja formen part de la mitologia de la música popular. La de Johnny Cash actuant per als interns de la presó californiana de San Quentin el 1969. Quan va interpretar el tema que portava el mateix nom que el centre penitenciari, el públic sencer va embogir. Literalment. Evidenciant que els guardes ja no controlaven la situació. La controlava Cash, i havia assolit el control mitjançant una de les armes més poderoses mai concebudes per l’ésser humà: la música.

Ahir al matí, centenars d’alumnes de les escoles de Tordera també embogien. I, encara que de manera inconscient, també ho feien amb un esperit rebel. Perquè, durant uns instants, els codis establerts a les aules deixaven de ser vàlids. Perquè, ara sí, podien cridar d’aquella manera que tant molesta als professors. Però, sobretot, perquè en aquell escenari hi havia algú que cantava allò que tant els agradava escoltar: “Tant de bo hi hagués més pati i menys hores de lliçó”. Els desitjos de tots aquells infants, fets versos i melodia. Novament, la música es manifestava com la més poderosa de totes les armes.

La cançó en qüestió era “L’hora del pati”, i qui la cantava era Xavi Múrcia, un dels integrants de Samfaina de Colors. Amb més de 25 anys de trajectòria, aquesta formació és una de les poques de casa nostra que han aconseguit traçar la diferència entre fer música infantil i acostar la música als infants. Perquè el que fa Samfaina de Colors és precisament això, acostar el fet musical als infants. Defugint fórmules quadriculades i apostant per discursos que tant puguin arribar als petits com els seus propis pares.

N’és un bon exemple “Càpsules” -l’espectacle presentat ahir a Tordera-. Un repertori on ressonen discursos sonors com els del rock’n’roll i formes estètiques que remeten al pop independent més fresc de les passades tres dècades -escoltin “Què diiius?” i després posin-se un disc de Violent Femmes o Jeffrey Lewis; probablement s’emportin vostès una agradable sorpresa-. I un muntatge fresc amb escenografia de tota una Lyona. Perquè la millor manera d’ensenyar música als més petits és convidant-los a viure-la.


“Obriu escoles per tancar presons” (Victor Hugo)

El poeta amic

Joan Vinyoli.

"Com un amic que mai t'alliçona, que no et renya, que està allà i amb qui sempre pots parlar". Així definia el cantautor Xavi Múrcia la figura del poeta Joan Vinyoli, en una entrevista emesa la nit passada pel programa Via Llibre del Canal 33. Múrcia té una forta vinculació emocional amb l'obra de Vinyoli. Una vinculació que jo tinc amb l'obra d'altres artistes. Per això puc entendre perfectament les seves paraules. El fet de tenir referents artístics i fins i tot vitals de qui et sents a prop. Figures i obres que t'inspiren i fins i tot poden arribar-te a guiar quan ho necessites. "Vinyoli arribava a l'essència de totes les coses a través de la poesia", afegia Múrcia, que recentment ha publicat el seu tercer disc. "A través de Vinyoli" (2014, Discos a Mà) són tretze textos del poeta desplegats sobre un coixí de folk i rock orgànic. El testimoni sonor d'un dels grans episodis d'aquest Any Vinyoli que ja s'acaba.

Recomanacions: Xavi Múrcia i Raydibaum

Amb el seu permís, els recomano dos concerts que tindran lloc a Barcelona aquest dijous, 27 de novembre. Horaris compatibles i distàncies curtes entre esdeveniments:

*XAVI MÚRCIA. Un músic de llarguíssim recorregut injectant nova vida a la poesia de Joan Vinyoli. L'obra del poeta, feta cançó i elevada a les esferes del folk, el blues i el rock'n'roll més orgànic. "A través de Vinyoli" ha estat un dels plats forts de l'Any Vinyoli. Un espectacle que ha s'ha presentat en escenaris d'arreu del país i que des del passat mes d'octubre es troba disponible amb forma de disc (Discos a Mà). Presentació oficial a FNAC El Triangle (19h.).

*RAYDIBAUM. Ja fa deu anys que la banda barcelonina va debutar amb "Grided Elephant" (2004, Cydonia Records). Era l'inici d'una de les trajectòries més sòlides i coherents d'allò que es va anomenar nou pop català. Una etiqueta que el temps ha posat al seu lloc però a la qual els barcelonins han sobreviscut a cop de constància i de discos tan monumentals com la seva darrera obra. "Estructures sota terra" (2014, Right Here Right Now). Celebraran aquest desè aniversari amb un concert especial a la sala Music Hall (21h.).

Xavi Múrcia

Raydibaum

XAVI MÚRCIA: “Els poetes diuen les coses tal i com a mi m’agradaria saber-les dir”

Xavi Múrcia - Foto Noemí Elías.

Romanticisme. El de qui lliura la seva persona no només a l’art, sinó als artistes que l’han guiat al llarg de la vida. Ja fa molts anys que Xavi Múrcia es dedica a la cançó, però ha estat aquest 2014 quan ha signat un dels seus treballs més personals. I ho ha fet precisament a partir de textos aliens. Els de Joan Vinyoli, artesà de la paraula i referent vital per al músic establert a Argelaguer. “A través de Vinyoli” són els versos del poeta elevats a les esferes del folk, el blues i el rock més desfermat. Una aventura sense precedents que va començar en el marc de l’Any Vinyoli i que, després de rodar per tota mena d’escenaris, es materialitza en forma de disc. El publica Discos a Mà, el diari Ara el distribuirà arreu de Catalunya els dies 25 i 26 d’octubre, i es presentarà en directe el diumenge 26 d’octubre (11,30h.) al Celler Cooperatiu de Sant Cugat del Vallès, en el marc del 14è Festival Nacional de Poesia a Sant Cugat. Amb motiu de tot plegat, i amb el paisatge de la Garrotxa com a marc de fons, vaig tenir el plaer de fer-li una entrevista que ja poden llegir a Brubaker.

Més informació sobre "A través de Vinyoli":

Pàgina web de Xavi Múrcia

Brubaker

Begur a través de Vinyoli

XAVI MÚRCIA

Pati de les Escoles Velles, Begur

1 d'agost de 2014

Les restes d'un dia de pluja. La boira que decorava l'entorn i que penetrava l'escenari mentre la banda enfilava un jazz marcadament nocturn. Escena definitiva d'una nit en què l'essència de Joan Vinyoli revivia més que mai en un indret assenyalat. Begur, una de les perles més singulars de la geografia empordanesa i destinació d'estiueig del poeta. I Xavi Múrcia, artesà de la cançó que enguany s'ha lliurat en cos i ànima a musicar l'obra de Vinyoli. Un espectacle, "A través de Vinyoli", que esdevindrà un disc durant la propera tardor, que ja porta mesos a la carretera -és un dels plats forts del Centenari del mestre-, i que s'aturava ahir en una de les estacions clau del seu trajecte. Entorn de luxe -el pati de les Escoles Velles, un dels epicentres del XVIII Festival de Música de Begur- i els versos vinyolians desplegats sobre un coixí de folk i rock'n'roll on ressonaven Neil Young, Leonard Cohen, els Jayhawks, Television i la Velvet Underground post-Cale. Ja en tanda de bisos caurien textos d'autors contemporanis que han trobat en el propi Vinyoli una gran font d'inspiració, cas de Jordi Llavina i Roger Vilà. Del primer va triar "Mà de noia". Al segon el va citar per partida doble amb "Marges" i "Puericultura", transformada aquesta última en un frenètic trencapistes d'herència post-punk. Contundent final per a una irrepetible vetllada poètica.