Carabén i Parrot, pròxims i mínims

David Carabén.

DAVID CARABÉN + MARC PARROT

Centre Cultural (CECUCA), Cardedeu

29 de gener de 2016

D'acord, David Carabén no és el millor guitarrista del món -per això s'envolta habitualment de gent com Dani Vega-, però el seu potencial com a compositor i aquell registre vocal pròxim a l'elegància crooner li garanteixen una parcel·la al cel o, com a mínim, el dret d'enfilar-se als escenaris sota el seu propi nom i fer-hi allò que li vingui de gust. Versions d'alguns dels seus referents -impagable l'adaptació al català de "Lady of a Certain Age" de The Divine Comedy, arriscada la relocalització a Hostafrancs de "Le Poinçonneur des Lilas" de Serge Gainsbourg-, poemes de Joan Vinyoli musicats per a l'ocasió i, és clar, revisions en clau mínima del repertori de Mishima. Tot això va lliurar la nit passada acompanyat de Marc Lloret al piano i a la bateria, i de Pablo Fernández a la trompeta. A destacar moments tan definitius com "Miquel a l'accés 14" -amb Carabén sol a l'escenari-, "Un tros de fang" sonant a baixíssima fidelitat o aquell "Mai més" que van fer sonar com si fos de Herman Dune.

Carabén i companyia es trobaven a Cardedeu en el marc del cicle Tastautors i compartint escenari amb Marc Parrot, que minuts abans havia repassat en solitari dues dècades llargues de trajectòria. Despullant les cançons a la seva mínima expressió, alternant emotivitat amb visceralitat i brillant sobretot en les distàncies més curtes. Com a mostra, una minimalista "Terriblement blanc" amb cops de guitarra que haurien fet les delícies de Billy Bragg, Raül Fernández o el Bruce Springsteen de "Devils & Dust" (2005). L'únic apunt a la baixa van ser els cors ensucrats de la coral In Crescendo a "Saltar per la finestra". Una col·laboració francament prescindible en un set que fins aleshores caminava sol i a bon ritme. No és cap secret, Parrot ja fa temps que juga a dues bandes. Un peatge inevitable en aquestes latituds per a qualsevol artista que aspiri a pagar factures amb el seu ofici, però també una petita llosa en un historial tan digne i notable com el passi d'ahir en el seu conjunt.

El poeta amic

Joan Vinyoli.

"Com un amic que mai t'alliçona, que no et renya, que està allà i amb qui sempre pots parlar". Així definia el cantautor Xavi Múrcia la figura del poeta Joan Vinyoli, en una entrevista emesa la nit passada pel programa Via Llibre del Canal 33. Múrcia té una forta vinculació emocional amb l'obra de Vinyoli. Una vinculació que jo tinc amb l'obra d'altres artistes. Per això puc entendre perfectament les seves paraules. El fet de tenir referents artístics i fins i tot vitals de qui et sents a prop. Figures i obres que t'inspiren i fins i tot poden arribar-te a guiar quan ho necessites. "Vinyoli arribava a l'essència de totes les coses a través de la poesia", afegia Múrcia, que recentment ha publicat el seu tercer disc. "A través de Vinyoli" (2014, Discos a Mà) són tretze textos del poeta desplegats sobre un coixí de folk i rock orgànic. El testimoni sonor d'un dels grans episodis d'aquest Any Vinyoli que ja s'acaba.

XAVI MÚRCIA: “Els poetes diuen les coses tal i com a mi m’agradaria saber-les dir”

Xavi Múrcia - Foto Noemí Elías.

Romanticisme. El de qui lliura la seva persona no només a l’art, sinó als artistes que l’han guiat al llarg de la vida. Ja fa molts anys que Xavi Múrcia es dedica a la cançó, però ha estat aquest 2014 quan ha signat un dels seus treballs més personals. I ho ha fet precisament a partir de textos aliens. Els de Joan Vinyoli, artesà de la paraula i referent vital per al músic establert a Argelaguer. “A través de Vinyoli” són els versos del poeta elevats a les esferes del folk, el blues i el rock més desfermat. Una aventura sense precedents que va començar en el marc de l’Any Vinyoli i que, després de rodar per tota mena d’escenaris, es materialitza en forma de disc. El publica Discos a Mà, el diari Ara el distribuirà arreu de Catalunya els dies 25 i 26 d’octubre, i es presentarà en directe el diumenge 26 d’octubre (11,30h.) al Celler Cooperatiu de Sant Cugat del Vallès, en el marc del 14è Festival Nacional de Poesia a Sant Cugat. Amb motiu de tot plegat, i amb el paisatge de la Garrotxa com a marc de fons, vaig tenir el plaer de fer-li una entrevista que ja poden llegir a Brubaker.

Més informació sobre "A través de Vinyoli":

Pàgina web de Xavi Múrcia

Brubaker

Begur a través de Vinyoli

XAVI MÚRCIA

Pati de les Escoles Velles, Begur

1 d'agost de 2014

Les restes d'un dia de pluja. La boira que decorava l'entorn i que penetrava l'escenari mentre la banda enfilava un jazz marcadament nocturn. Escena definitiva d'una nit en què l'essència de Joan Vinyoli revivia més que mai en un indret assenyalat. Begur, una de les perles més singulars de la geografia empordanesa i destinació d'estiueig del poeta. I Xavi Múrcia, artesà de la cançó que enguany s'ha lliurat en cos i ànima a musicar l'obra de Vinyoli. Un espectacle, "A través de Vinyoli", que esdevindrà un disc durant la propera tardor, que ja porta mesos a la carretera -és un dels plats forts del Centenari del mestre-, i que s'aturava ahir en una de les estacions clau del seu trajecte. Entorn de luxe -el pati de les Escoles Velles, un dels epicentres del XVIII Festival de Música de Begur- i els versos vinyolians desplegats sobre un coixí de folk i rock'n'roll on ressonaven Neil Young, Leonard Cohen, els Jayhawks, Television i la Velvet Underground post-Cale. Ja en tanda de bisos caurien textos d'autors contemporanis que han trobat en el propi Vinyoli una gran font d'inspiració, cas de Jordi Llavina i Roger Vilà. Del primer va triar "Mà de noia". Al segon el va citar per partida doble amb "Marges" i "Puericultura", transformada aquesta última en un frenètic trencapistes d'herència post-punk. Contundent final per a una irrepetible vetllada poètica.