![]() |
| Gina Argemir. |
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ZLUTZ. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ZLUTZ. Mostrar tots els missatges
divendres, 20 de desembre del 2019
Guitarra, baix i bateria - Programa 233
Labels:
Anna Karina,
Gina Argemir,
Guitarra baix i bateria,
Juliette Lewis,
Laura Peña,
Lia Sampai,
Namina,
Ràdio Silenci,
Ricky Gil,
Roy Loney,
Scarlett Johansson,
The Flamin' Groovies,
ZLUTZ
dimecres, 11 de desembre del 2019
ZLUTZ - "Inferno" (2019)
Vaig escriure mesos enrere que ZLUTZ em semblaven un dels combos electrònics més interessants que hem pogut escoltar des de la irrupció de Crystal Castles, i em refermo en aquesta afirmació ara que finalment he pogut escoltar el seu segon disc. Un "Inferno" que arriba tan sols uns mesos després d'haver-se publicat el debut del duet britànic –"Digital Wrath" (2019)- i que no tan sols conserva sinó que també reforça les credencials d'aquella carta de presentació. Atmosferes opressives i claustrofòbiques, ritmes que contemplen el ball i tot allò que l'envolta com el primer pas cap a l'alliberament personal i col·lectiu, i una lírica de batalla en consonància amb aquests temps foscos que ens ha tocat viure. Molt reveladors els títols de dos dels temes que s'encadenen a la recta final de l'àlbum, "Violence (Against Others)" i "Violence (Against Self)". La violència exercida envers les altres o envers una mateixa. Les dues cares d'una mateixa realitat, la primera tan punyent com el propi concepte, la segona desplegada de forma tan subtil com tot aquell verí intern que tan sovint no sabem com exterioritzar. Escoltin-lo a Spotify i permetin que els remogui la consciència. I que algú els porti a Barcelona, sisplau. Les necessitem.
divendres, 12 d’abril del 2019
ZLUTZ
Formats a mig camí de Brighton i Leicester, ZLUTZ -així, en majúscules i fent el joc de paraules que més d'un ja deu haver entès- bé podrien ser un dels combos electrònics més excitants des de la irrupció de Crystal Castles. Com aquests últims, ataquen la pista de ball amb beats a tota pastilla i construccions musicals tan claustrofòbiques com a la pràctica alliberadores. Peces que conviden a cremar nits i al mateix temps projecten consciència social i actitud punk. I un combo que definitivament no està disposat a fer cap revolució en la qual no pugui ballar, i que hauria de petar totes aquelles pistes que mai hagin vibrat al ritme de Chemical Brothers, The Prodigy o els mateixos Crystal Castles. Descobreixin-lo a Soundcloud.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)


