Guitarra, baix i bateria - Programa 301

Hank Williams.

Aquesta setmana he tingut el plaer de tornar a Guitarra, baix i bateria, amb Ricky Gil i Laura Peña a Ràdio Silenci. Música a la pantalla amb Peter Bogdanovich, Hank Williams, Paul Thomas Anderson, Haim i Blood, Sweat & Tears. Novetats discogràfiques d'Emily Duff, Joe Fields i Gina Argemir. Homenatges pòstums a Jimmy Johnson, Syl Johnson i Betty Davis. I la polèmica del mes: Neil Young vs. Spotify. Disponible en podcast.

Gina Argemir - "Troia" (2021)

El tercer ep de Gina Argemir, "Troia" (2021), es presenta com el tancament d'una trilogia que va començar ara fa gairebé tres anys amb "Roig" (2019) i va continuar al cap de pocs mesos amb "Sutra" (2019). I en aquest sentit, el primer que crida l'atenció de les tres cançons que el formen és la seva voluntat d'assolir un equilibri entre els registres distants però complementaris dels seus predecessors. Si "Roig" apuntava cap al post-punk britànic de les dècades dels 70 i els 80, i "Sutra" feia un salt fins al rock alternatiu amb accent nord-americà de l'última dècada del segle XX, "Troia" es passeja còmodament per ambdues coordenades i sap mantenir intacta la coherència que sempre ha definit el discurs de la barcelonina.

Per qui encara no conegui a Gina Argemir, és una de les veus més singulars, una de les ànimes més lliures i una de les criatures més inclassificables del rock català contemporani. Una artista de naturalesa subterrània però amb prou vocació per esdevenir massiva en el millor sentit el dia que aquest país estigui preparat per escoltar discursos que vagin més enllà de la norma. Foguejada al costat de Bunbury i a les Romogirls de Luis Troquel, amb consolidada trajectòria literària sota el pseudònim de Minski, solen acompanyar-la a l'estudi veterans de bandes com els encara essencials Kitsch –a "Troia" hi són presents Joan Pairó al baix i Lluís Costa a les mescles i la masterització-, i tant les seves cançons com els seus videoclips solen desafiar convencions i desfer estereotips.

"Troia" comença amb la peça que el titula, un exercici de rock dramàtic i sensual a parts iguals, que la pròpia artista presenta com una celebració èpica de l'amor romàntic. Sí, en plena era de la correcció política i de la lapidació permanent d'aquesta forma d'estimar, Argemir es despenja amb un homenatge a tot allò que les ments més benpensants de cada casa voldrien prohibir. Per si algú se n'havia oblidat, el rock'n'roll vindria a ser ben bé això. Segueix el disc amb "Treva o guerra", l'etern debat entre la raó i el desig, expressat sobre una base instrumental tan robusta com hipnòtica per una veu que invoca els misteris més ancestrals i carnals de la psicodèlia. L'última peça del disc, "Exili de poetes i grillats", canta a tots els outsiders d'aquest món –i en particular a artistes i ments creatives- a ritme de frenètic post-punk del que no ha vingut a fer amics sinó a remoure consciències.

Més informació:

Gina Argemir  /  Pàgina web

El viatge còsmic de Gina Argemir

Paisatges còsmics i motius psicodèlics al nou videoclip de Gina Argemir. "Lotus blau" és una de les peces que conformen el seu segon ep, "Sutra" (2019). Un exercici de grunge robust banyat en una bona dosi de sensualitat, que a nivell visual s'ha traduït en un viatge fins als confins més remots del cosmos però també de la ment humana. "És el meu petit tribut a aquest cosmos meravellós, misteriós, inabastable i sublim, en el que coexisteixen la llum i la foscor, l'efímer i l'eternitat, la vida i la mort, el tot i el no-res", ha explicat la pròpia Argemir a través de les xarxes socials. Disponible a Youtube.

Un 2021 incert

The Cure han anunciat per aquest 2021 el seu primer àlbum en tretze anys.

Si anticipar com seran els mesos que tenim per davant sempre és una tasca condicionada pel marge d'error, la cosa encara resulta més difícil a l'inici d'un exercici 2021 que serà conseqüència de tot allò que ha determinat aquest 2020 que acabem de deixar enrere i on la incertesa ha estat a l'ordre del dia. Amb la incògnita de què passarà amb la música en directe durant els propers dotze mesos, també amb els efectes que el propi context d'incertesa genera sobre els llançaments discogràfics, un no pot fer altra cosa que esperar la confirmació de les bones sensacions que prometen alguns dels nous àlbums anunciats de cara a l'any que avui encetem.

Sembla ser que en tindrem de The Cure –que han anunciat el seu primer àlbum d'estudi des de "4:13 Dream" (2008), gairebé res-, Queens Of The Stone Age, Foo Fighters, Spoon, Dinosaur Jr., Ryley Walker, Julien Baker, Weyes Blood, St. Vincent, Big Thief, Arcade Fire, Kendrick Lamar i The War On Drugs, entre d'altres. En l'àmbit més proper, ens morim de ganes d'escoltar els nous treballs de Gina Argemir, Steven Munar i The Crab Apples -tant l'anglomallorquí com les vallesanes han avançat durant els darrers mesos part del nou material que presentaran aquest 2021, i les primeres impressions són positives-, així com el que podria esdevenir el disc de debut en solitari de Ricky Gil (Brighton 64).

Gina Argemir, a tota pastilla

La velocitat, la nit, la fugida endavant sense cap destinació concreta, i uns carrers deserts on pot passar qualsevol cosa en qualsevol moment. Com era d'esperar, el darrer videoclip de Gina Argemir torna a invocar aquelles essències que un dia van definir allò que anomenem rock'n'roll. "Kamikaze" és l'última peça del segon ep de la barcelonina –"Sutra" (2019)-, i el clip en qüestió compta amb la participació de Joan Pairó (Kitsch), un dels músics que van acompanyar Argemir a l'estudi. La vocalista i el baixista recorren plegats els carrers de Barcelona en hores intempestives i a tota pastilla en un apassionant viatge sense retorn. Argemir, a més, balla de forma frenètica com si no hi hagués demà. Sensualitat, luxúria i el rock'n'roll com a última via d'escapament. Poden vostès visionar el videoclip a Youtube.

Defugint la perfecció

Gina Argemir, en una captura del videoclip de "Fe".

La perfecció, com la normalitat, és un concepte tan absolut sobre el paper com relatiu sobre el terreny. De la manteixa manera que uns es passen la vida perseguint-la sense acabar-la de trobar, d'altres directament hi han deixat de creure, i fins i tot hi ha qui ha optat per defugir-la. És el cas, aquest últim, de Gina Argemir, qui una vegada va arribar a fer de la recerca de l'amant perfecte una mena de religió personal.

Amb el pas dels anys, i després de diverses relacions boicotejades en nom d'aquella perfecció que mai acabava de trobar, la cantant i escriptora barcelonina va entendre que l'única manera de mantenir viva aquella flama vital era precisament no trobar mai la perfecció. Que, en realitat, no volia assolir l'amant perfecte sinó perseguir somnis i desitjos.

Va ser a partir d'aquesta idea com va prendre forma "Fe", una de les peces que integren el segon ep d'Argemir, "Sutra" (2019). Rock de guitarres hereu dels 90, carregat de sensualitat i provocació, i l'enèsima declaració de principis d'una ànima lliure que ha fet de la recerca constant una de les seves raons de ser. N'acaba de presentar un videoclip, realitzat per ella mateixa, que poden vostès visionar a Youtube.

Gina Argemir ret homenatge a la Generació Beat

"La llibertat és l'absència de por", canta Gina Argemir a "Bojos que cremen", una de les peces que conformen el seu segon ep –"Sutra" (2019)-. I és d'aquesta manera, sense por i amb total llibertat, com la polifacètica cantant, compositora i escriptora barcelonina afronta els rodatges dels seus videoclips. El de la peça en qüestió és un homenatge a l'esperit hedonista i transgressor de la Generació Beat, amb cites a Jack Kerouac, una posada en escena atrevida i provocadora, i fins i tot una picada d'ullet a Andy Warhol i la Velvet Underground. Entre els convidats a la festa, sospitosos habituals d'aquella Barcelona que encara respira més enllà de les postals, com ara Madame Hiroshima o el sempre oportú Jordi Farreras (Ran Ran Ran, Espígol). Disponible a Youtube. No se'l perdin.

Gina Argemir canta en francès

Afirmava Gina Argemir al seu compte de Twitter que el seu darrer videoclip, "À toi, Emmanuelle", s'ha d'entendre com un homenatge a la sensualitat de la dècada dels 70. El cert és que també es pot contemplar com una atrevida crítica a la censura, un acte de provocació cridat a escandalitzar ments benpensants i, per damunt de tot, l'enèsima declaració d'intencions d'una artista valenta que ha vingut a remoure consciències a cop de cançons amb tanta força com entitat. "À toi, Emmnuelle" suposa també el debut de la barcelonina cantant en francès: una lectura francòfona d'"Emmanuelle", un dels temes inclosos al seu segon ep –"Sutra" (2019)-. El vídeo en qüestió és un constant crescendo de postals d'elevat voltatge sensorial. Poden vostès visionar-lo a Youtube i al web de Gina Argemir.

2019 en música

Laura Gouria - Foto Susanna Ginesta.

Una reconeguda plataforma d'streaming m'anunciava dies enrere que la cançó que més he escoltat aquest 2019 és "When the World Gets Crazy" de Laura Gouria. I si bé és de domini públic l'opinó que em mereixen aquesta mena de plataformes, no deixa de ser reconfortant el fet que una artista que tinc tan a prop es trobi als meus rànquings "personals" per sobre de les bandes internacionals que més acostumo a escoltar. El que no sap la senyora plataforma –Spotify, per si algú s'ho demana-, és que la mateixa cançó l'he arribat a escoltar (i a gaudir) molt més en format físic que no pas en streaming, però no entrarem ara en aquest tema.

Sigui com sigui, el meu 2019 no s'entendria en termes melòmans sense la música de l'artista vallesana, que venia de tancar el 2018 amb la publicació d'un debut d'alçada com és "The Rising". Perquè ha estat una de les meves grans descobertes dels darrers dotze mesos, però també perquè he pogut gaudir del privilegi de treballar amb ella. Encara en el capítol de descobertes, aquest 2019 he vibrat moltíssim amb Somebody, Pol Purgimon i Tecum Terra, tres joves valors provinents també de la imprescindible microescena del Baix Montseny. I amb Gina Argemir, Zesc, Meconio, Lia Sampai o Chaqueta de Chándal, aquests darrers l'última gran revelació d'aquella escena barcelonina que encara hi sap veure més enllà de llistes i rànquings.

En l'àmbit internacional, i novament més enllà de les llistes i els rànquings, 2019 ha estat amb tota probabilitat el gran any de Big Thief. Els nord-americans han lliurat dues obres majúscules en tots els sentits –"U.F.O.F." i "Two Hands"-, en un moment en què el simple fet de publicar dos àlbums en un sol exercici pot semblar una empresa tan arriscada com fins i tot anacrònica. Els d'Adrianne Lenker van brillar en directe des d'un dels escenaris principals del passat Primavera Sound, i molt possiblement arribin a brillar més encara quan els poguem degustar de prop el proper 20 de febrer a la sala 2 d'Apolo.

I si passar revista a l'any que s'acaba implica referir-se als grans moments viscuts durant l'exercici en qüestió, un també ha de reconèixer els errors que ha comès al llarg d'aquests dotze mesos. En el meu cas, per exemple, haver-me perdut l'actuació d'Aldous Harding presentant el majúscul "Designer" –un altre dels grans discos d'aquest 2019- al mateix Primavera Sound. Que sí, que en aquella mateixa franja horària vaig poder presenciar el concertàs que es van marcar uns Suede en pleníssima forma i l'elèctrica descàrrega d'Amyl and The Sniffers –sens dubte, un altre dels grans noms del 2019 melòman-, però hi ha ocasions en què un desitjaria disposar del do de la ubiqüitat. O simplement que els horaris del festival de torn s'haguessin ordenat d'una altra manera.

Guitarra, baix i bateria - Programa 233

Gina Argemir.

Últim Guitarra, baix i bateria de l'any a Ràdio Silenci amb Ricky Gil, Laura Peña i un servidor. Homenatge a Roy Loney dels Flamin' Groovies. Novetats discogràfiques de Gina Argemir, Namina i ZLUTZ. Música i pantalla amb Anna Karina, Scarlett Johansson i Juliette Lewis. I per acabar, una nadala de Lia Sampai. Disponible en podcast.

Gina Argemir - "Sutra" (2019)

El primer que crida l'atenció del segon ep de Gina Argemir és un salt temporal a nivell discursiu que es tradueix sobre el terreny en un salt endavant a tots els nivells. Si el seu primer treball, "Roig" (2019), apuntava des d'una òptica rockera a la sofisticació pop amb acabats que remetien a la dècada dels 80, aquest "Sutra" adopta les formes mutants del rock alternatiu dels 90 en tota la seva extensió. Mantenint el punt de misteri inicial, però potenciant la visceralitat i les textures més rocalloses.

La inicial "Lotus blau", per exemple, és un exercici de grunge monolític en tota regla, si bé amanit amb una capa extra de brillantor i sensualitat. En canvi, "Fe" i "Bojos que cremen" remeten al pop de guitarres urgents d'unes Breeders o uns Garbage –la nota promocional del disc apunta com a referents les produccions de Butch Vig, un detall que es fa ben palès des de la primera escolta-. "Emmanuelle" pot recordar a la PJ Harvey del canvi de mil·lenni, i la final "Kamikaze" és un dinàmic exercici de rock dur dels que no deixen indiferent.

El terme Sutra significa Fil que uneix textos de coneixement en sanscrit. I en aquest sentit, les cinc cançons que conformen l'ep constitueixen un arc temàtic al voltant de l'espiritualitat i l'anhel de construir un món més humà. "Viurem per despullar la gran interpretació, perquè la llibertat és l'absència de la por", canta Argemir a "Bojos que cremen". Tota una declaració d'intencions i el possible leitmotiv d'un plàstic produït per Lluís Costa (Adrià Puntí) i on participen veterans de bandes com Kitsch o Todos Tus Muertos.


Més informació:

Gina Argemir  /  Pàgina web

Gina Argemir

Alguns la van conèixer com a Gina K durant els dies en què col·laborava amb Bunbury i militava a les Romogirls de Luis Troquel. D'altres pel seu pseudònim literari, Minski, amb el qual ha publicat diverses obres durant els darrers anys. I ara, la barcelonina Gina Argemir debuta amb el seu propi nom i un ep, "Roig" (2019), que apunta a les formes més avançades i sofisticades del rock alternatiu sense renunciar a una bona dosi de visceralitat. Sis cançons que tant poden remetre a PJ Harvey com a St. Vincent o The Cure -atenció a "Sóc una tragèdia més"-. Descobreixin-la al seu web.