divendres, 18 de gener de 2013

Latcho Drom


El Colectivo Cautivo va projectar la nit passada "Latcho Drom" (1993) a la NAUB1 de Granollers. Un documental francès que repassa l'evolució geogràfica i històrica del poble gità a través de la seva música. De l'Índia a Andalusia, passant per Turquia, Romania, Egipte o Hongria. I del folklore del Rajasthan al gypsy jazz, passant pel flamenc i les músiques populars de l'est d'Europa. L'art com a reflex de l'entorn on neix i es desenvolupa. La música com a retrat de qui la practica i de la realitat que l'envolta, i no com una simple acumulació de xifres, rankings i patrocinis. Una desfilada de sonoritats orgàniques que s'improvisen en banquets, festes, oficis religiosos, caravanes, carrers, places o descampats. Música en moviment constant, produïda per éssers humans i no per una indústria cada dia més estèril. Una gent de tarannà humil, sense cap més ambició que viure i sense cap més possessió que allò que necessita per a viure. I unes vides que no s'entenen sense la seva música, perquè la seva música tampoc s'entén sense les seves vides.

A la imatge, un moment del documental. Visita als carrers d'un barri humil d'Istanbul. Carrers plens de nens que probablement no hagin vist mai una videoconsola -recordin que el documental és de 1993-, però en canvi són capaços de fer màgia quan piquen un tambor o una caixa de plàstic amb els palmells de les mans. Carrers grisos però a la vegada plens de color, bruts i caòtics però amb vida a cada racó. Una vida que es manifesta a través de les olors, els costums, els sons i les arts. Així havia estat i així hauria de ser aquesta Barcelona que, de tan guapa que s'ha posat, cada dia és més irreconeixible. Aquesta Barcelona oficialista que ja gairebé ha exterminat la música del carrer a base de multes, sancions i ordenances de civisme. Aquesta Barcelona que confón netedat i higiene amb façanes de postal i disseny de cartró-pedra. Aquesta Barcelona que encara no ha entès que multiculturalitat i Botiga més gran del món són conceptes incompatibles.

2 comentaris:

  1. Barcelona, posa't lletja! Torna't a posar lletja! Totalment d'acord amb tu, on està la vida?

    ResponElimina
  2. Als soterranis, als bars que l'Ajuntament encara no ha aconseguit clausurar... En definitiva, als racons que encara no s'han posat "guapos"...

    Per cert, felicitats per la iniciativa de les Vesprades Cautives! :-)

    ResponElimina