Llistes

PJ Harvey

Ara que tothom sembla viure tan obsessionat amb les llistes del millor de l'any -alguns, fins al punt d'anar als concerts que s'estan fent ara mateix només per fer quinieles de cara als rankings que es publicaran d'aquí a gairebé dotze mesos-, la revista britànica Uncut ens demostra com d'absurdes poden ser. Mentre a casa nostra cada dia les prenem com una veritat més absoluta -greu error-, els redactors d'Uncut han refet la seva llista dels 50 millors discos de 2011 -sí, un any més tard de publicar l'original i amb la perspectiva que atorga el temps- i l'han presentat a l'edició de febrer. Perquè no hi ha cap veritat que sigui absoluta. Perquè tot és rectificable. Perquè és impossible tenir en compte tot el que s'ha fet al llarg d'un any. I què collons, perquè la música va molt més enllà de les fredes xifres. En comparació amb la llista original, la nova manté els tres primers llocs -PJ Harvey amb "Let England Shake", Gillian Welch amb "The Harrow & The Harvest" i Metronomy amb "The English Riviera"-, però a partir del quart hi ha canvis substancials. Pugen notablement noms com els de Tom Waits i Wilco, amb "Bad as Me" i "The Whole Love" respectivament. I entren discassos que s'havien quedat fora en un primer moment, cas del debut homònim d'Anna Calvi. Rectificar és de savis. No prendre's els rankings com un dogma, també.