Steven Van Zandt, aka
Little Steven. Qui no el coneix com a guitarrista de
Bruce Springsteen & The E Street Band, el coneix pel seu paper a
The Sopranos. Però el cert és que l'amic Van Zandt té cares més ocultes i probablement també més interessants, entre les quals destaquen les d'activista polític i musical. En aquest darrer àmbit, és d'aplaudir la seva tasca al capdavant del programa radiofònic
Underground Garage i del segell discogràfic Wicked Cool. També en el marc del seu activisme musical, Little Steven va ser responsable a mitjans dels anys 90 de la formació de
Demolition 23, el meu grup preferit del punk d'aquella dècada. L'encapçalaven els ex
Hanoi Rocks Michael Monroe i
Sami Yaffa, i el seu únic i homònim disc (1994) conté bales de precisió del calibre de
"Nothin's Alright",
"Hammersmith Palais" o
"Same Shit Different Day". Van Zandt no va formar part del grup, però els va produir l'àlbum i és coautor de la majoria dels seus temes.
"Vaig escriure la major part del disc amb la idea de recuperar el punk tradicional", declara ell mateix a l'edició de gener de Ruta 66.
"Totes les companyies el van rebutjar, em deien que no els interessava perquè el punk havia passat de moda. I un any després, apareixien Green Day i Offspring". És el que té moure's al marge de dictats i tendències. Amb el disc de Demolition 23 actualment descatalogat i pràcticament il·localitzable, Van Zandt es planteja la possibilitat de reeditar-lo
"perquè ningú el té". La qual cosa, en uns moments en què el terme punk es troba més adulterat que mai, seria una boníssima notícia. Tant per qui porta anys buscant-lo sense èxit, com pels que encara el punxem sovint.
|
Michael Monroe i Little Steven. |
Audio: "Nothin's Alright" - Demolition 23
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada