Profecies d'estanc

Un canal de televisió que té el bon gust d’omplir amb cinema la totalitat de la seva graella, emetia dies enrere ”Smoke”, de Wayne Wang i Paul Auster. La qual cosa és d’agrair en uns temps en què la programació televisiva d’aquest país suposa, en termes generals, una ofensa al sentit comú. L’acció d’”Smoke” transcorre en un acollidor microunivers anomenat Brooklyn. I els seus personatges tenen com a punt de trobada accidental un petit estanc de barri. Una de les escenes finals del film comença amb una conversa de fons entre dos clients de l’establiment. Un d’ells, desconfiat de mena, diu literalment “Ja veuràs com aviat entrem en una altra guerra, els del Pentàgon la necessiten per no quedar-se sense feina, segur que li acabaran trobant el que faci falta, al tal Saddam”. La pel·lícula és de 1995, quan la primera Guerra del Golf era encara un episodi recent però ningú podia imaginar-se res del que passaria a partir de l'11 de setembre de 2001. Vuit anys després de la seva estrena, i sense que ni tan sols calgués trobar-li res a Sadam Husein -algú ha vist mai aquelles famoses armes de destrucció massiva?-, l'Administració Bush i el Pentàgon s'inventaven la guerra més absurda i la mentida a gran escala més mal dissimulada del que portem de segle -i la població civil de l'Iraq encara paga les conseqüències de tot plegat-. Profundament profètic, per tant, el guió del senyor Auster. I gran, molt gran, que el cinema serveixi per a dir coses i explicar històries, en comptes d’esdevenir un insuls desplegament de mitjans tècnics al servei exclusiu dels venedors de refrescos i crispetes.