Educació

La situació és la següent. El ministre Wert es disposa a iniciar una conferència en un hotel de Sevilla, però l’ha de suspendre davant les insistents protestes d’un grup d’estudiants legítimament emprenyats amb el titular de Cultura i Educació. Els fets passaven ahir, i poc després el propi ministre es despenjava amb una barbaritat de les que només ell és capaç de dir. “Una situació com la d’avui crida l’atenció sobre la necessitat d’una reforma educativa important, perquè l’educació consisteix en una formació integral que inclou el valor de la tolerància, del respecte i el principi de l’argument per sobre del crit i la desqualificació”.

Per una vegada, i espero que no serveixi de precedent, estic totalment d’acord amb el senyor Wert. Per això, li demanaria que s’apliqui la seva pròpia recepta i s’eduqui a ell mateix i a la resta de membres del Govern central. Perquè sí, l’educació inclou valors com la tolerància, el respecte i el principi de l’argumentació. Però si per una cosa és caracteritza el PP és per no tolerar ni respectar res que vagi en contra dels seus principis o objectius polítics, reduint sempre el gruix de la seva argumentació a una Constitució més obsoleta a dia d’avui que una cinta Betamax.

Sinó, que ho preguntin als Indignats que es manifestaven mesos enrere al voltant del Congrés dels Diputats i van ser rebuts amb una càrrega policial. Tota una mostra de tolerància, respecte i saber escoltar. O que ho preguntin a la gent que, legítimament, se sent part d’una nació que no és l’espanyola. En comptes de tolerar-los, respectar-los i dialogar-hi per a buscar punts d’acord, el PP es limita a desqualificar-los, negar-los la seva realitat i fins i tot criminalitzar-los, i a sobre ho fa amb soroll -és a dir, amb crits en comptes d’argumentació-.

Potser si el Govern central apliqués principis com els que tant predica quan li convé, les coses funcionarien millor a tot l'Estat. La qual cosa faria que la gent visqués millor i tingués una qualitat òptima en serveis bàsics com la sanitat o l’educació. I possiblement, els polítics es dignarien a escoltar el malestar de la gent, quan aquesta sentís la necessitat d’expressar-lo. I per tant, aquest malestar es podria expressar en contextos més adequats que durant el decurs d’una conferència. I sense necessitat d’emprenyar-se ni d'arribar a situacions que en realitat ningú desitja. Però mentre això no sigui així, cada ministre es trobarà el que ell mateix hagi sembrat. I pel que sembla, la collita del senyor Wert és tan extensa com abundant.