Gats

Em desperto, obro la finestra i veig dos gats. Un gat i una gata, per ser exactes, que es dediquen a copular com si el món s'acabés en qüestió de cinc minuts. Em vaig a dutxar, i quan torno han canviat d'ubicació, però la passió es manté intacta. Això, si és que no ha anat a més. Em vesteixo i torno a mirar. I ells segueixen a la seva. I no semblen disposats a parar. Quines coses, els gats. Mengen, dormen, es passegen pels teulats i, de tant en tant, follen. No tenen feines que els esclavitzin durant un mínim de vuit hores diàries a canvi de sous miserables. Tampoc són esclaus d'un consumisme que els acabi fent presoners d'un sistema bancari podrit. I no han de suportar dirigents que s'omplen les butxaques il·lícitament mentre la major part de l'espècie s'enfonsa en la misèria. Quines coses, els gats. I després ens volen fer creure que l'ésser humà és un animal racional.