No és només el títol. Tota la cançó és perfecta per a un dia com avui. Tot està en silenci, el dia d'Any Nou. Res canvia, el dia d'Any Nou. Bé, algunes coses sí que canvien. Les tarifes de la llum, l'aigua i els transports públics, per exemple, augmenten gairebé per art de màgia. Però el teu sou no, que no canvia -i això si és que encara en tens-. Per tant, encetes l'any essent una mica més pobre del que eres fa tan sols vint-i-quatre hores, que ja és dir. I és ara quan et preguntes per què collons tot déu celebra l'arribada d'un nou any, si en realitat l'única novetat és un increment del cost de la vida que t'agafa desprevingut, ja sigui perquè t'ofegues en un oceà de ressaca o perquè tants turrons i escudella comencen a passar factura. Prefereixes no pensar-hi, o sigui que tornes a punxar la cançó. Acords menors, una base rítmica penetrant -sisplau, vull una aspirina- i un rerefons melancònic per a definir la sensació agredolça d'un dia com avui. I el videoclip de la neu i els cavalls. Any nou, vida nova. I despeses extra, que també són noves. L'or és la raó per la qual fem la guerra. El dia d'Any Nou i els 364 que queden per davant. Que bons que eren U2, abans d'esdevenir una multinacional amb vocació messiànica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada