Envàs, on vas?

Acabo de llegir a l'edició online d’un diari que ICV ha demanat la retirada de la campanya de reciclatge “Envàs, on vas?”. Una campanya, segons la formació ecosocialista, que genera confusió i és parcial al venir de fabricants d’envasos. Doncs molt bé. Que la retirin, si així ha de ser. Però a mi em sabrà greu. No perquè la consideri efectiva -no sé si ho és, ni m’ho he plantejat-, sinó per la pinzellada de justícia poètica que suposa la irrupció de The Mamzelles en plena graella publicitària. Sí, The Mamzelles. Tres estudiants de teatre que van formar un grup de música. Un cocktail de folk, cabaret de baixa fidelitat, humor naïf i una estètica retro mil·limetrada però sense posats de cara a la galeria. I com a mostra que les noies tenen substància, la gràcia i encert amb què han musicat un poema de Ginsberg. Per tot això em cauen simpàtiques. I per tot això m’alegren el dia cada cop que la seva cantarella irromp enmig d’uns blocs publicitaris on la imaginació es troba cada vegada més desplaçada en nom del tot s’hi val. O cada cop que, tot fullejant un diari, em topo de nassos amb aquell colorista anunci que contrasta amb la grisor de l’actualitat. Sí, que ICV i la resta de grups polítics facin el que creguin que han de fer, i que retirin l’anunci si realment així ho demana l’interès general -i posats a parlar d’interès general, jo crec que hi ha temes que haurien de preocupar els polítics molt més que un espot televisiu-. Però que consti que alguns les trobarem a faltar. Sí, a elles, a les Mamzelles. Per sort, sempre ens quedarà aquell refrescant disc de debut de l’any passat, “Que se desnude otra”. El va produir Miqui Puig. I si encara no l’han escoltat, no sé què esperen.