CENTRE D'ART PRODUEIX MÚSICA POP
Aquest és el títol de l'exposició que, des del passat 29 de febrer i fins al mes de maig, es pot visitar al Centre d'Art Santa Mònica de Barcelona. Una exposició impulsada per l'artista multidisciplinar Oscar Abril Ascaso que defuig els convencionalismes per oferir a l'espectador una visió del procés de producció musical. I és que, durant els tres mesos que durarà la mostra, un total de 14 formacions emergents, a més del propi Abril Ascaso amb l'acompanyament de Sedcontra, assagen, componen i enregistren temes en uns bucs instal·lats especialment per aquesta exposició. A més, tots aquests grups oferiran actuacions en directe al mateix recinte en el marc de la pròpia mostra.
"Centre d'Art produeix música pop" neix quan se li proposa a Abril Ascaso realitzar una exposició d'art contemporani al Centre d'Art Santa Mònica. On molts haurien optat per formes d'expressió artística com la pintura o l'escultura, Abril Ascaso va decidir anar més enllà i apostar per una disciplina que no acostuma a estar present en aquesta mena de recintes, la música pop. I això és precisament el que em va cridar l'atenció d'aquest projecte, que reivindica el paper de la música popular com a llenguatge artístic i la situa al mateix nivell que les disciplines anteriorment citades. Una reivindicació necessària en un context, el dela Barcelona actual, on la
música popular es contempla massa sovint com a cultura de segona.
Per obtenir-ne un irònic exemple, només cal passejar-se pels voltants del propi Centre d'Art Santa Mònica. I és que just al costat, al carrer de Santa Mònica, s'hi troba l'emblemàtic bar El Pastís, amenaçat de tancament per un Ajuntament que, davant certes queixes veïnals, opta per la solució més fàcil: en comptes de reunir-se amb totes les parts afectades i buscar una sortida al conflicte, recorre a l'amenaça i a les mesures dràstiques. Ho diu ben clar un cartell a la porta del local: la música no és soroll, és cultura. Per desgràcia, no sembla entendre-ho de la mateixa manera aquesta elit pretesament progressista que des de fa tants anys té el cul enganxat a les butaques de la plaça Sant Jaume.
Audio: "Barcelona Blues" - Brighton 64
Aquest és el títol de l'exposició que, des del passat 29 de febrer i fins al mes de maig, es pot visitar al Centre d'Art Santa Mònica de Barcelona. Una exposició impulsada per l'artista multidisciplinar Oscar Abril Ascaso que defuig els convencionalismes per oferir a l'espectador una visió del procés de producció musical. I és que, durant els tres mesos que durarà la mostra, un total de 14 formacions emergents, a més del propi Abril Ascaso amb l'acompanyament de Sedcontra, assagen, componen i enregistren temes en uns bucs instal·lats especialment per aquesta exposició. A més, tots aquests grups oferiran actuacions en directe al mateix recinte en el marc de la pròpia mostra.
"Centre d'Art produeix música pop" neix quan se li proposa a Abril Ascaso realitzar una exposició d'art contemporani al Centre d'Art Santa Mònica. On molts haurien optat per formes d'expressió artística com la pintura o l'escultura, Abril Ascaso va decidir anar més enllà i apostar per una disciplina que no acostuma a estar present en aquesta mena de recintes, la música pop. I això és precisament el que em va cridar l'atenció d'aquest projecte, que reivindica el paper de la música popular com a llenguatge artístic i la situa al mateix nivell que les disciplines anteriorment citades. Una reivindicació necessària en un context, el de
Per obtenir-ne un irònic exemple, només cal passejar-se pels voltants del propi Centre d'Art Santa Mònica. I és que just al costat, al carrer de Santa Mònica, s'hi troba l'emblemàtic bar El Pastís, amenaçat de tancament per un Ajuntament que, davant certes queixes veïnals, opta per la solució més fàcil: en comptes de reunir-se amb totes les parts afectades i buscar una sortida al conflicte, recorre a l'amenaça i a les mesures dràstiques. Ho diu ben clar un cartell a la porta del local: la música no és soroll, és cultura. Per desgràcia, no sembla entendre-ho de la mateixa manera aquesta elit pretesament progressista que des de fa tants anys té el cul enganxat a les butaques de la plaça Sant Jaume.
Audio: "Barcelona Blues" - Brighton 64
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada