Pa i circ

El text que reprodueixo a continuació va sortir publicat divendres passat, 5 d'abril, a Revista del Vallès. Es titula "Pa i circ" i el firma l'escriptora Marina Martori, autora d'obres com la irreverent i frenètica "M'ha posat a cent que no portis calces" (2011) -de la qual s'edita aquesta mateixa setmana la segona part, "M'ha posat a cent el teu consolador vermell"-. El text el va escriure el dimecres al matí, l'endemà del partit del Barça al qual em referia dies enrere en aquest mateix blog. I si el reprodueixo, no cal dir-ho, és perquè hi coincideixo plenament.

Que no afecti aquest article que ahir a la nit el món es va parar (o quasi) pel Paris San Germain - FC Barcelona.
Que no afecti aquest article que estic saturadíssima de Barça i miracles messiànics (de Messi, no del Messies) i que, per tant, cada endemà d’un partit, el meu facebook, twitter i món mundial està ple, ple, ple i ple de Barça, Barça i Barça.
Nois... noies... que el món va més enllà. Em direu que ja ho sabeu, sí, però no m’ho crec. Pa i circ deien els romans. Deixa’t estar. Encara que no hi hagi pa, que no falti el circ. La resta fum.
I que consti, també, que jo per anar a Paris, faig el que calgui, fins i tot anar a veure el Barça, que ahir l’hagués vist en directe sabent que avui, així, al matí, hagués pogut passejar pels Camps de Mart, la mar de feliç, tot comentant l’emocionant final que es va viure ahir.
Mireu... tal dia com ahir, una entrevista a Oriol Junqueras interesantíssima i molt oportuna, va passar gairebé desapercebuda perquè hi havia Barça. I una compareixença en diferit del Sr. Rajoy davant la premsa (que és una falta de respecte total cap a la ciutadania) no va provocar cap comentari massa punyent.
I us diré més: ahir l'ONU va aprovar un tractat d’armes a nivell mundial, el primer d’aquesta idiosincràcia, per regular aquest extens i mortal comerç i amb prou feines ho vaig llegir als diaris.
I ahir, senyores i senyors, Artur Mas complia 100 dies com a President. I aquí no ha passat res.
Passen moltes coses en un dia normal i corrent. Moltíssimes. Però cap importa si hi ha circ.
Jo ja ho entenc que el Barça entreté i ens fa feliços. I sincerament, l’altre dia, en una àrea de servei de l’AP7 em vaig fer molt del Barça perquè de souvenirs del nostre país només n’hi havia de dos tipus: toros i sevillanes i coses del Barça i entre una imatge de país i l’altra, trio fàcil, no ens enganyem. Perquè a mi personalment el Barça no em representa, però entre les sevillanes i els toros (un ball regional bonic i festiu d’una comunitat a l’altra punta de l’Estat espanyol, que respecto molt i m’agrada molt però no és la meva, i una salvatjada cruel) i el Barça trio el Barça, que guanya, és internacional i deu molta pasta en impostos però no passa res.
Per això no ens enfadem. El Barça sí que és sagrat. Sagrat i bo.
Mentre el Barça jugui, mentre tinguem circ... tot anirà bé.
Oblidem-nos del pa, la crisi, les armes, la independència i tot plegat. Mentre hi hagi Barça, mentre hi hagi circ, el món és un lloc segur i bonic.
Apa, bon dia.

www.marinamartori.cat