Fa dos anys, el Govern espanyol -com a membre de l'OTAN- va participar en una operació militar a Líbia. L'objectiu era donar suport a la rebel·lió popular que desafiava el règim dictatorial de Gadafi. Oficialment no ho feia per a obtenir un tros del pastís que suposen els recursos naturals del país nord-africà -petroli i gas-, sinó en nom de la democràcia i la llibertat que reclamava el poble libi. Aquesta setmana, el mateix Govern espanyol -ara és d'un altre color, però tant li fa- ha mobilitzat les seves forces de seguretat per a evitar que el poble -que demana el mateix que els rebels libis: llibertat i democràcia reals- arribés al Congrés dels Diputats. En altres paraules, s'ha impedit per la força que el poble accedeixi a l'òrgan que teòricament el representa. I el més greu de tot: s'ha intentat comparar el clam popular amb un cop d'estat -mentre els responsables d'un cop d'estat real com va ser el 23-F, es troben tots en llibertat-. Sí, senyors, aquí la tenen. Amb tots vostès, la democràcia del PP. I del PSOE, per molta demagògia que faci des de l'oposició.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada