Repertori de luxe

ABDOMINABLE GALLINA NAUSEABUNDA

NAUB1, Granollers

4 d'abril de 2013

Fer versions ja no està de moda. Ens hem obsessionat amb el concepte de novetat fins a tal punt que, en certs àmbits, fins i tot es veu malament que un grup reinterpreti l'obra dels seus ídols -reinterpretacions que poden resultar, a l'hora d'analitzar i entendre el seu discurs, tan cabdals com el seu propi repertori-. Ho va explicar perfectament Pep Rius, la nit passada a la NAUB1 de Granollers. Veterà músic de l'escena barcelonina -la darrera vegada que havia trepitjat la B1, ho havia fet amb el seu grup de tota la vida, Raydibaum-, es presentava ahir amb el seu projecte personal, Abdominable Gallina Nauseabunda. I sí, va fer versions que ajuden a entendre l'eclecticisme del seu repertori. Ni més ni menys que "Crazy Love" (Van Morrison), "Anys i panys" (Mine!), "Jesus, etc." (Wilco), "All My Loving" (The Beatles, si bé ell la va tocar com si fos de Cat Stevens) i "The Night They Drove All Dixie Down" (The Band). Cinc declaracions d'intencions que, no obstant, no permeten obviar el material de collita pròpia. El que integra el seu disc de debut, "Esperant la fi del món" (2012). Les misèries de la societat contemporània (el tema titular), el costumisme melancònic ("Nadala malalta"), marcianades gairebé impossibles ("Avorrit") o el retrat de la Barcelona que podria haver estat però mai va ser ("La ballena alegre"). Tot això, amb el savoir faire de qui ha trepitjat mil escenaris i no dubta a fer de la comunicació amb el públic un canal de doble sentit. Un dels millors concerts que he presenciat aquest any.

Audio: "Avorrit" - Abdominable Gallina Nauseabunda