Sí, es pot

Forcades i Oliveres, a Singulars.

Dies enrere, Marina Martori lamentava com el món sembla parar-se cada vegada que hi ha futbol. Com un partit del Barça -o de qui sigui- eclipsa la resta d'esdeveniments que estan passant al món i a casa nostra, i que sovint incideixen molt més sobre les nostres vides que el resultat d'un partit de futbol. El vespre passat, mentre més de mig país estava pendent del que passava o havia passat al Camp Nou, alguns ens vam enganxar al canal petit de la nostra televisió pública. Aquell on el circ del futbol deixa lloc a espais per a la cultura i la reflexió com el Singulars de Jaume Barberà -com sempre, il·lustrant el que mai hauria d'haver deixat de ser el periodisme-. Arcadi Oliveres i Teresa Forcades presentaven a l'edició d'ahir un manifest que porta el dret a decidir molt més enllà de l'oportunisme de CiU per a desplegar-ne el concepte fins a l'última coma. A la vegada que apuntaven acuradament les causes de la insostenibilitat d'aquest sistema que ja no s'aguanta per enlloc i, el més important de tot, presentaven alternatives a la doctrina dels mercats i l'austeritat. Alternatives a un sistema a les últimes on els que menys tenen han de pagar els excessos i l'avarícia dels més opulents. Alternatives als desnonaments, a la corrupció, a la manca de transparència, a la misèria d'un terç de la població i al neoliberalisme que tot s'ho ha carregat. Perquè, malgrat el que diguin Merkel, Rajoy i el Banc Central Europeu, d'alternatives n'hi ha. I són tan lògiques com factibles. Sí, es pot. I si hi posem la mateixa empenta que traiem quan el Barça necessita remuntar una eliminatòria, el que remuntarà serà el país sencer i la gent que hi viu. Nosaltres, en definitiva, que també som (molt) més que un club.

www.procesconstituent.cat