Sabana, Bucòlic i Solé, a Vallesos

Ja és al quiosc l'edició d'estiu-tardor de Vallesos. He tingut el gust de contribuir-hi amb un article sobre Sabana, Bucòlic i la nova generació del pop vallesà. També amb un repàs a la prolífica trajectòria musical de Ramon Solé.

El Solé més calderí, a El 9 Nou

Quan les dinàmiques de determinades indústries culturals conviden a pensar exclusivament en gran, és un plaer aturar-se a saludar tots aquells artistes que encara s'atreveixen a pensar en petit i a posar en valor les coses més simples i properes. Solé acaba de lliurar "Més cançons sobre aquest collons de poble" (2019), un segon disc d'homenatge (o no) a la seva localitat natal de Caldes de Montbui. El presentarà aquest cap de setmana en el marc del cinquè Caldes Is Hell. Avui en parlem a El 9 Nou (edició Vallès Oriental).

Solé - "Més cançons sobre aquest collons de poble" (2019)

Han passat cinc anys des que Solé va publicar “Aquest collons de poble i altres cançons sobre Caldes de Montbui” (2014), un homenatge a la seva població natal a ritme de folk amb accent celta que remetia a discursos com els dels Waterboys més orgànics o les Seeger Sessions d'Springsteen. Setmanes enrere en lliurava la continuació amb forma d'ep. Un "Més cançons sobre aquest collons de poble" (2019) on l'alter ego de Ramon Solé torna a cantar a la localitat vallesana de Caldes de Montbui, a les seves bondats i a les seves contradiccions. En aquest cas, però, la fórmula inicial s'enriqueix amb pinzellades llatines ("Matinades") i uns acabats que sintonitzen amb la vessant més pop del seu autor (els ritmes electrònics i l'èpica estructural d'"A les oliveres"). No disponible en cap plataforma digital per a reforçar-ne el caràcter local –tan sols es pot adquirir en format físic en determinats emplaçaments calderins-, el plàstic suposa també la continuació de l'últim elapé de Solé, l'encara flamant "7 fragàncies" (2019).

Solé: "La música pop és una gran eina per satisfer la vanitat"

Solé trenca cinc anys de silenci discogràfic amb "7 fragàncies" (2019, Coopula), el seu treball més eclèctic a data d'avui. He tingut el gust d'entrevistar-lo i m'ha explicat, entre d'altres coses, per què creu que la música pop és una de les millors eines a l'hora de satisfer la vanitat. Poden llegir-ho avui mateix a El 9 Nou (edició Vallès Oriental). Als quioscos fins dijous.

Solé - "7 fragàncies" (2019)

Primer va lliurar un àlbum de pop independent a baixa fidelitat -"Em perdono" (2013)-. A continuació va fer un cop de volant i va signar una col·lecció de cançons folk en clau cèltica al més pur estil d'uns Pogues o de les Seeger Sessions d'Springsteen -"Aquest collons de poble’ i altres cançons sobre Caldes de Montbui" (2014)-. I després d'un llarg silenci, Solé ha tornat a l'estudi de gravació i n'ha sortit amb un nou repertori que marca distàncies amb tota la seva producció anterior. En certa manera, "7 fragàncies", el seu imminent nou treball, suposa un retorn a les seves essències més pop. Però que ningú s'esperi una continuació tardana d'"Em perdono", sinó més aviat un eclèctic ventall discursiu compost per set temes que poca cosa tenen a veure els uns amb els altres. A "7 fragàncies" hi ha folk psicodèlic ("L'art de viure"), shoegaze en clau lo-fi ("Núvols"), melodies inesborrables (un "Cantaré" que no desentonaria a les obres més recents d'Els Pets) i rock del que convida a sortir a la carretera i fer quilòmetres ("Rock'n'Roll"). L'acompanyen amics i coneguts com Lola Rascón, Esther Condal o Keco Pujol, veus convidades a qui l'alter ego de Ramon Solé ha cedit part del protagonisme en un àlbum que torna a trencar esquemes. Veurà la llum el proper 29 de març a través de Coopula Records. Més informació al web de Solé.

Solé s'acosta al Britpop

Ramon Solé aka Solé.

Secció de vents en clau de soul, ritmes sincopats i una veu trencada i estripada al més pur estil Liam Gallagher. Després de la introspecció d'"Em perdono" (2013, Petit Indie) i el folk de taverna d'"Aquest collons de poble" (2014, Petit Indie), Solé protagonitza un nou cop de timó estilístic i s'acosta al Britpop més visceral. Ho fa amb una peça, "T'he trobat", que apunta les noves coordenades sonores d'un projecte que ensorra etiquetes amb la mateixa facilitat amb què signa cançons memorables. De moment l'ha presentat com a single i l'ha amanit amb dues cares b que apunten en la mateixa direcció, les demos "Se't veu el llautó" i "Himne nacional calderí" -aquesta última figurava a "Aquest collons de poble", si bé amb un registre totalment diferent-. Tres bones maneres d'amenitzar l'espera de cara a un tercer disc que novament promet emocions fortes. Escoltin el single a Bandcamp.

El documental antifolk de Plans Films, per capítols

La gent de Plans Films ha dividit en diferents capítols el documental "This Is the Unfinished Story of The Missing Leech (A Film About Something Called Antifolk)", dirigit per Vicenç Ferreres i centrat en la figura de Maurici Ribera aka The Missing Leech, així com en allò que anomenem antifolk, i estrenat l'any 2014 en el marc del festival In-Edit. Cada setmana en penjaran un a la xarxa. Ja poden veure el primer, on apareix un servidor parlant amb Ramon Solé i interpretant una versió de "TV Crusaders" (The Missing Leech) juntament amb Martina Borrut (Mad'zelle) i Pablo Acosta (aleshores baixista de Liannallull). Poden veure'l aquí.

Teixint llaços socials

SOLÉ

NAUB1, Granollers

30 de gener de 2015

A "Aquest collons de poble (i altres cançons sobre Caldes de Montbui)" (2014, Petit Indie) -un homenatge a la població natal del seu autor-, Solé presenta una peça titulada "Rere la porta negra". És un cant a l'espai on es va enregistrar el propi disc. L'Ateneu Democràtic i Progressista El Centre, un dels punts neuràlgics de la vida social calderina i, a la vegada, un lloc amb història -més d'un segle i mig escenificant trobades i acumulant somnis, com reconeix el propi Solé en la presentació-. La nit passada va tornar-ne a explicar la història, i la va vincular amb la de Roca Umbert Fàbrica de les Arts. Una antiga fàbrica tèxtil de Granollers reconvertida ara fa poc més de deu anys en l'epicentre de l'activitat cultural de la capital vallesana. Un altre recinte amb història i un espai, el Centre de Creació i Difusió Musical NAUB1, on Solé va interpretar gairebé sencer "Aquest collons de poble..." en el marc dels actes previs de la Mitja Marató. Música de taverna, de festa però també de reflexió. Cançons per a cantar, ballar i celebrar, però també per a reflexionar i teixir llaços socials. La reivindicació, doncs, de la cançó -i de la cultura, si m'ho permeten- com a eix vertebrador de tota societat que vulgui considerar-se com a tal.

Solé a la NAUB1

L'any passat va lliurar un dels discos de folk més frescos que s'han escoltat darrerament a casa nostra. "Aquest collons de poble (i altres cançons sobre Caldes de Montbui)" (2014, Petit Indie) és un homenatge de SOLÉ al seu poble de tota la vida, i sobretot una invitació a cantar, a celebrar i a enriquir la societat a partir de la música. Un segon disc on el músic i periodista vallesà trenca amb la introspecció dels seus inicis solistes per a enfilar la celebració més absoluta. Un àlbum que s'emmiralla en les Seeger Sessions d'Springsteen, els Waterboys de "Fisherman's Blues" i la disbauxa dels Pogues. Cançons de taverna en la més pura tradició anglosaxona que aquest divendres, 30 de gener (21h.), podrem escoltar (i ballar) a la NAUB1 en el marc del Concert de la Mitja Marató. Entrada lliure (aforament limitat a 150 persones).

Solé (pàgina web)

Solé (entrevista a Brubaker)

Brubaker

NAUB1

SOLÉ: “S’està perdent el vincle físic amb la música”

Solé, cantant a allò que té més a la vora - Foto Griselda Escrigas.

De vegades, la universalitat més absoluta és fruit del caràcter més local. “Aquest collons de poble (i altres cançons sobre Caldes de Montbui)” (2014, Petit Indie) és el segon disc de Solé. Un àlbum inspirat en el poble on el músic i periodista Ramon Solé ha viscut tota la vida, però que parla en realitat de la relació de qualsevol persona amb el lloc on viu. Enregistrat en directe en un emblemàtic cafè de Caldes, “Aquest collons de poble” és un exercici de folk de taverna en la més pura tradició britànica, irlandesa o nord-americana. Un cant a la joia i a la celebració que trenca estilísticament amb “Em perdono” (2013, Petit Indie), tot oferint un nou perfil del seu autor i il·lustrant-ne un nou capítol vital. De tot això, i també de la funció social del fet de cantar cançons, en vaig poder parlar amb ell mateix en una entrevista que ja poden llegir a Brubaker.

Nou disc de Solé

Solé.

L’any 2005, Bruce Springsteen publicava “Devils & Dust”, un àlbum intimista i introspectiu on explorava tant els seus propis dimonis personals com els del seu entorn. Un any després, el de New Jersey reapareixia amb “The Seeger Sessions”, un disc de folk de taverna en la millor tradició anglosaxona. I un salt de la foscor i la contenció a la festa i la joia. El vallesà Ramon Solé és un admirador declarat del Boss. I el segon disc del seu alter ego Solé, “Aquest collons de poble i altres cançons sobre Caldes de Montbui”, vindria a ser el seu Seeger Sessions particular. Un àlbum que trenca amb el to marcadament intimista del seu debut, “Em perdono” (2013), per a explorar la seva vessant més festiva, visceral i expansiva. I que ho fa precisament aproximant-se a l’esperit invocat per Springsteen el 2006. Folk de taverna, d’arrel inequívocament anglosaxona però amb una vocació més pròxima que mai. I és que Solé s’ha inspirat a nivell líric en el seu poble, Caldes de Montbui, per a perfilar una col·lecció de cançons que parlen del propi artista, però sobretot de la seva relació amb el seu entorn -el va enregistrar en directe el passat mes de maig al seu bar de capçalera, a Caldes mateix-. Una relació que equival a tota una vida i que s’ha traduït sobre el paper en un cop de volant estilístic i, a la vegada, en un dels discos de folk més frescos que s’han sentit a casa nostra en una bona temporada. L’àlbum surt avui a la venda a través de Petit Indie.

Folk de quilòmetre zero

Folk de quilòmetre zero. El proper treball de Solé -alter ego musical del periodista Ramon Solé- serà un disc de poble. Un disc inspirat en el seu propi poble -Caldes de Montbui-, però que podria tractar sobre qualsevol altre poble. Un àlbum enregistrat en directe entre amics i al seu bar de capçalera. Amb el públic esdevenint una part tan activa com essencial del concert, disposat en llargues taules i degustant al mateix temps música i gastronomia. Esperit de taverna, comunió entre músics i respectable, i celebració de valors com la proximitat. Cançons orgàniques i vitals, inspirades en les Seeger Sessions d'Springsteen i en la tradició dels pubs irlandesos -els d'Irlanda, no els de l'Eixample-. El disc sortirà el mes de setembre, sota el títol d'"Aquest Collons de Poble i d'altres cançons sobre Caldes de Montbui" i a través de Petit Indie. Des d'avui poden gaudir a la xarxa del tema titular, adaptació de la peça tradicional "The Parting Glass".

Històries de les bones

SOLÉ

Heliogàbal, Barcelona

23 d'abril de 2014

Ramon Solé és periodista, dels bons. I autor de cançons, també dels bons. En altres paraules, sap explicar històries, ja sigui des del teclat de l'ordinador o amb una guitarra a les mans. Ahir en va explicar un bon grapat i, sí, també eren de les bones. Històries dividides en dos blocs. El primer, centrat en el primer disc del seu projecte solista, "Em perdono" (2013, Petit Indie). El segon, l'avanç d'un nou treball que enregistrarà en directe el proper 3 de maig. Dos repertoris, dos plantejaments i dues mirades. La primera, a l'interior de l'artista. La segona, a Caldes de Montbui, el poble on ha viscut tota la vida -i on enregistrarà l'àlbum en directe-. La primera, des d'una òptica fosca on la llum no s'entreveu fins al final. La segona, visceral i festiva. I ambdues farcides de peces tan rodones com "Jo volia tocar als Smiths" o "Rere la porta negra". Els va separar un poema, "El futur es cura", edificat a partir de dubtes existencials i on la participació del públic va esdevenir clau. I van desfilar per l'escenari actors secundaris de solvència contrastada com són María Dolores Rascón (veu, percussions) i Pol Aumedes (acordió), nucli de la banda que acompanyarà a Solé el 3 de maig. Es va acomiadar amb "Me'n torno a Caldes", declaració d'intencions precedida d'un "Aquest collons de poble" que va sonar com si Motörhead fessin un acústic en una taverna irlandesa. Dos repertoris, dos plantejaments, dues mirades i un univers a descobrir.

Recomanacions: Solé, Alexandre Lacaze i Esteve Masclans

-SOLÉ. "Em perdono" (2013, Petit Indie) era molt més que un debut en solitari. Era la catarsi feta disc. La culminació d'un procés durant el qual Ramon Solé es va retrobar amb la seva gran vocació, fer cançons. Havent acceptat que mai assoliria l'èxit massiu i que el seu lloc era a les trinxeres, va enregistrar una col·lecció de cançons pop de les que freguen la perfecció, amb ètica indie, estètica lo-fi i títols tan memorables com "Jo volia tocar als Smiths". El mes que ve n'enregistrarà la continuació. Ho farà en directe i en el marc d'un concert on interpretarà cançons de taverna, inspirades en la seva localitat natal -Caldes de Montbui- i influïdes per les Seeger Sessions d'Springsteen. Actuarà aquest dimecres, 23 d'abril (22h.), a l'Heliogàbal de Barcelona (c/. Ramón y Cajal, 80 - metro Joanic).

-ALEXANDRE LACAZE + ESTEVE MASCLANS. El primer és tot un artista de culte a nivell estatal. Al capdavant de L'Avalanche va consolidar un discurs on el folk tardorenc i el pop d'autor enllaçaven Leonard Cohen amb Dominique A. Natural de Màlaga però amb arrels franceses, va presentar l'any passat el primer disc editat sota el seu nom, "Les recifs de l'espoir". El barceloní Esteve Masclans és sense cap mena de dubte una de les grans revelacions del que portem d'any. Amb tan sols 19 anys i sense haver visitat mai cap país anglosaxó, ha parit un disc de debut que enllaça la tradició nord-americana amb el rock britànic dels 60 i els 70. "Fine, Thanks" (2014) té gust a clàssic i hauria d'emocionar a qualsevol que mai hagi vibrat amb les cançons de The Band, Tom Petty, George Harrison o Gram Parsons. Compartiran escenari el dissabte, 26 d'abril (20h.), al Niu Espai Artístic Contemporani de Barcelona (c/. Almogàvers, 208 - metro: Llacuna/Glòries).

http://www.solemusic.cat/
http://lavalanche.bandcamp.com/
http://estevemasclans.bandcamp.com/

Entrevista a VOTV

El programa Orientals de VOTV (Vallès Oriental Televisió) va emetre ahir l'entrevista que em va fer el periodista i músic Ramon Solé. Des d'avui mateix la poden veure online a través d'aquest enllaç. Aprofito per donar les gràcies tant al Ramon com a la gent de VOTV i Plans Films.

Solé - "La fi del món"

"23è Concurs Internacional de Cançons Molt Maques", anuncia el cartell visible a la primera seqüència del nou videoclip de Solé. "La fi del món", es titula el tema en qüestió. Un cant a les bondats de l'amor inclòs a "Em perdono" (2013, Petit Indie), debut del projecte solista del vallesà Ramon Solé. I sí, una cançó molt maca, ideal per a guanyar el concurs del cartell en el supòsit que aquest existís. En el supòsit que el negoci musical fos més musical que negoci, i que en comptes d'Eurovisions i MTV Awards hi hagués concursos de cançons maques, de melodies inesborrables o de versos reveladors -de tot això en trobaran a grapats a "Em perdono"-. Poden visionar el clip aquí.

www.solemusic.cat

Solé - "Jo volia tocar als Smiths"

Ramon Solé

Les expectatives vitals que mai acaben d'assolir-se. Els somnis i les il·lusions que anem projectant al llarg de la infància i l'adolescència, però que mai s'acaben realitzant. Deia Oscar Wilde que la vida real d'una persona no és la que porta, sinó la que desitjaria portar. Potser per això hi ha qui no deixa morir mai aquests somnis, per molt que semblin més i més impossibles a mida que passen els anys. El vallesà Ramon Solé (LoLa) volia ser anglès i tenir unes Nike Air, haver compost "Video Killed the Radio Star" i ser un zombi a "Thriller", tocar a la banda d'Springsteen i als Smiths, actuar a Wembley i sortir de marxa per Nova York, creuar Califòrnia en moto i anar de birres amb Dylan. I no, no va arribar a fer res de tot això, però ho ha acabat posant en una cançó. "Jo volia tocar als Smiths", segon single d'"Em perdono" (2013, Petit Indie), debut discogràfic del seu projecte personal, Solé. Una d'aquelles cançons pop tan rodones que gairebé freguen la perfecció. Ressons de Ron Sexsmith, The Divine Comedy i, sí, Smiths. I una ment inquieta i creativa que encara s'atreveix a somiar, malgrat un món fet a mida de qui només sap tocar de peus a terra. N'acaba de presentar un videoclip tan fresc com la pròpia cançó.

CD-Crossing

Interessant iniciativa la del segell discogràfic barceloní Petit Indie. Inspirant-se en la pràctica del BookCrossing, els seus responsables han iniciat el que ells mateixos han batejat com a CD-Crossing. És a dir, deixar discos compactes en espais públics com taules de bars, autobusos, parades de metro o bancs de parcs, perquè la gent els agafi i els faci circular de mà en mà. Ho han fet amb 25 còpies del seu darrer llançament, "Em perdono", debut de Solé -projecte personal del vallesà Ramon Solé, component dels celebrats LoLa-. Cada unitat inclou informació i enllaços sobre l'artista, així com instruccions perquè qui la trobi la mantingui en circulació, arribant d'aquesta manera la música de Solé a tants destinataris i ubicacions com sigui possible.

Una pràctica original, assequible econòmicament i en qualsevol cas interessant tant per al segell com per al propi artista. I una idea tan fresca que només podia haver sorgit d'una discogràfica petita, d'aquelles que encara mimen cada llançament i parlen de tu a tu a cada un dels seus músics. Havent dit això, els recomano que escoltin el disc en qüestió. Un àlbum per al qual Solé ha utilitzat tot el que tenia al seu abast -instruments que encara no havia après a tocar, estris casolans...- per tal de fer música com qui comença de zero. L'objectiu, retrobar una vocació que creia haver perdut i tornar-se a sentir músic, havent assumit que mai assolirà el mal anomenat èxit massiu i que el seu lloc és a les trinxeres. El resultat, un majúscul exercici d'introspecció i, sobretot, de renaixement artístic. Felicitats.

www.solemusic.cat

www.petitindie.com