20 de novembre

20 de novembre. Quatre dècades sense Franco, diuen. I jo diria que no. Que el difunt dictador s'ha manifestat i es manifesta repetidament en aquesta Espanya de la qual no va ser ell causa sinó una conseqüència més. S'ha manifestat i es manifesta en iniciatives del PP com la llei Wert o la llei mordassa, però també cada vegada que el PSOE prova de demostrar que té la bandera més grossa que el PP. S'ha manifestat i es manifesta en tots aquells represaliats pel franquisme que encara avui esperen compensació o reparació. S'ha manifestat i es manifesta en les subvencions que els governs Populars atorguen a la fundació que porta el nom del dictador. S'ha manifestat i es manifesta quan el govern espanyol criminalitza qualsevol expressió que no sigui del seu agrat però, a la vegada, permet que agrupacions d'extrema dreta considerades de risc desfilin cada 12 d'octubre per les principals ciutats de l'estat exhibint simbologia prohibida en països com Alemanya. I s'ha manifestat i es manifesta en dies com avui, 20 de novembre, amb una multitudinària missa en honor del dictador celebrada en aquell espai de vergonya que és el Valle de los Caídos. On eren avui els senyors Rajoy, Aznar, García-Margallo, Sáenz de Santamaría, García Albiol, Sánchez-Camacho, Rivera, Arrimadas, Manos Limpias i tots aquells que tant parlen de democràcia tan sols quan els convé? Per què no presenten recursos i querelles contra qui exhalta cada 20 de novembre la figura de qui es va carregar la pròpia democràcia amb un cop d'estat i va governar amb mà de ferro durant gairebé 40 anys? Per què un exministre franquista i fundador del PP com era Fraga va tenir un funeral d'estat i les víctimes de la dictadura encara esperen un reconeixement que mai arriba? Per què els que més invoquen la democràcia són els que menys se la creuen? Les respostes les coneixem prou bé, i es resumeixen en la cosmètica i el constant mirar cap a un altre costat d'una Transició mal feta i mai culminada.