Deu anys d'"A Certain Trigger"

Maxïmo Park.

"Indie ha acabat significant 'música de guitarres sense risc', i això no és el que nosaltres volem ser. Ha esdevingut sinònim de música avorrida i és curiós com la paraula ha canviat al llarg dels anys. Suposo que això es deu al fet que moltes bandes van saltar dels segells independents a les majors, i això vol dir que tot es basa en els discos venuts, en el comerç i no necessàriament en la música i els sentiments que aquesta transmet". Paul Smith, vocalista de Maxïmo Park, en una entrevista signada per Paula Frost i publicada a l'edició de tardor de Louder Than War.

Com m'havien arribat a agradar, Maxïmo Park. Que n'eren, de bons. El seu disc de debut, "A Certain Trigger" (2005), estava farcit de cançons tan irresistibles com aquell "Apply Some Pressure" que encara avui fa petita qualsevol pista de ball que se li posi al davant. Els seus directes eren pura dinamita, en gran part gràcies a l'actitud escènica d'un Smith constantment desbocat. Però amb el temps alguna cosa es va començar a apagar. No és que hagin fet mals discos, simplement no han tornat a assolir aquells nivells de genialitat. Potser el diagnòstic seria el mateix que Smith aplica al terme indie? Diu la banda que pensa celebrar el desè aniversari d'aquell disc -com passa el temps!- amb concerts especials. I com que probablement acabin caient en algun dels festivals que tenen lloc a casa nostra, em pregunto si hauran recuperat aquella espurna que un dia els va fer únics.