Remasteritzar és un insult

Glyn Johns - Foto Michael Putland / Getty Images.

"No entenc per què es remasteritzen els discos d'èpoques passades. Crec que és un insult cap a qui va fer aquells discos al seu moment. Em deixa atònit el fet que la gent agafi material on jo mateix vaig treballar i se l'acabi carregant". Ho afirma el veterà productor i enginyer de so Glyn Johns en una entrevista publicada per Mojo aquest mes d'octubre amb motiu del 50è aniversari d'"Abbey Road" (1969), un dels àlbums dels Beatles on va arribar a treballar. El que diu Johns no és cap novetat. Escoltar un disc remasteritzat i farcit de bonus tracks que en molts casos són pistes descartades (per algun motiu) al seu dia, vindria a ser com anar a veure la Gioconda i trobar-la repintada per obra i gràcia d'algú que considera que l'obra original no era prou bona.

A la mateixa revista, Giles Martin -fill de George Martin i responsable de remasteritzar el catàleg dels Fab Four de cara al mercat de les reedicions- explica les dificultats que va tenir a l'hora de posar a punt el flamant llançament que commemorava el cinquantenari del propi "Abbey Road". "Quan provàvem de fer-hi canvis, no acabaven de funcionar. Les anomalies del disc formen part de la manera com el recordem i són un dels motius pels quals l'àlbum funciona", reconeix. "Vam haver de fer cinc mescles de 'Come Together' perquè l'original sempre sonava millor", conclou. Evidentment no seré jo qui s'atreveixi a jutjar la tasca de Martin, però amb aquesta última frase assenyala ell mateix el fons de la qüestió. Hi ha coses que més valdria deixar tal i com estan.