Mazoni: "Tenia moltes ganes de tornar a fer un disc de rock"

Sense zones de confort - Foto Matilda Vidal.

Dos anys després de destapar la seva vessant més bàsica i minimalista amb l'acústic "Carn, os i tot inclòs", Mazoni torna amb format power trio i un disc, "Desig imbècil", que recupera i fins i tot reforça la pulsió rockera dels seus anys fundacionals. "Volia tornar a l'essència de les coses", reconeix el propi Jaume Pla, que presentarà el plàstic en qüestió aquesta mateixa nit a la sala Apolo.

El més fàcil seria dir que Mazoni ha tornat al rock. Que el flamant "Desig imbècil" (2019, Bankrobber) talla d'arrel amb una etapa marcada per l'experimentació amb tot un seguit de discursos que van de l'electrònica al folk, i que d'alguna manera reconnecta l'alter ego de Jaume Pla amb el seu jo immediatament anterior a "Sacrifiqueu la princesa" (2014). Afirmar tot això seria el més fàcil, però un anàlisi en profunditat d'aquest nou disc suggereix que hi ha molt més, i que cap dels seus onze talls es podrien entendre sense l'experiència acumulada per l'empordanès al llarg d'una dècada en què ha fet de tot menys acomodar-se en hipotètiques zones de confort.

"A partir de 'Carn, os i tot inclòs' considero que hi ha hagut una refundació de Mazoni, basada en l'austeritat i el minimalisme", explica el propi Pla. "Aquest disc n'és una continuació. D'altra banda, feia temps que no gravava un disc de rock, potser des d''Eufòria 5 - Esperança 0', i en tenia moltes ganes". En el seu conjunt, aquest nou plàstic presenta un Mazoni més cru i directe que de costum, com si tingués ganes de fer soroll en el millor dels sentits. "En els discos que van precedir 'Carn, os i tot inclòs' hi he acabat observant elements massa barrocs i produccions excessivament carregades. Volia tornar a l'essència de les coses, ja fos amb una guitarra acústica o amb un grup de rock".

Dit i fet. Exceptuant algun violí -cortesia de de Lisa Bause- i alguna pista de sintetitzador més o menys puntuals, la totalitat del disc presenta Mazoni per primer cop amb format power trio. Guitarra, baix i bateria. O el que és el mateix, el propi Pla reforçat per dos col·laboradors habituals, Miquel Sospedra i Aleix Bou respectivament, que han esdevingut amb el pas del temps pilars fonamentals del so Mazoni. "Cada vegada ens resulta més fàcil entendre'ns amb una simple mirada o una sola paraula. Aquesta química és fruit de totes les hores que hem passat junts a l'escenari, que són moltes", apunta Pla. "En aquest sentit va resultar relativament senzill fer els arranjaments del disc, tot i que no siguin obvis. Amb un altre grup de músics m'hagués costat molt més completar-los".


RIQUESA DE MATISOS

Malgrat el seu caràcter elèctric i immediat, "Desig imbècil" també és un àlbum ric en matisos. "Vint-i-suite", "Fil invisible" o fins i tot la peça titular poden recordar les diferents etapes de The Who. El rock corpulent d'"Amb el símbol d'infinit" contrasta amb la sofisticació pop de "M'han sortit dues ales". Però el més sorprenent probablement siguin els aires krautrock de "Brúixula erràtica" i "El crim de les germanes Amanita". "El factor Who és cosa meva. Tot i ser un amant dels 60 i de la seva música, The Who és un grup al qual no havia entrat fins fa un parell d'anys. M'he adonat que presenten una èpica que altres bandes del seu temps no tenien, i això m'ha influït", reconeix. "En canvi, elements com el kraut han sorgit de forma totalment espontània, fruit de la química que tenim els tres músics. També hi ha coses que no havia fet mai abans, com algunes fiblades de punk".

A nivell líric, el disc combina passatges d'una certa foscor amb sanes dosis d'ironia i fins i tot d'autoparòdia. "Tots els discos són part d’un moment vital però s’ha d’anar alerta a l'hora de relacionar cada cançó com si fos part d’un diari personal. Al llarg del meu recorregut com a músic, un es pot fer una idea de quines són les meves obsessions però no és fàcil saber de què va cada cançó en relació a la meva vida. Dit això, és cert que ha sortit un disc fosc, sobretot temes com 'Amb el símbol d’infinit', 'Desig imbècil' o 'Bruixola erràtica'". I el detall de titular un dels nous temes amb el seu propi nom, "Jaume Pla"? "És una cançó autoparòdica on podria ser que m’ho hagués inventat tot, o no, però en realitat això no és el que importa. M’importa més la broma de fer una cançó que porti el nom del seu autor. Vaig recordar que Bo Diddley ja ho havia fet, i això em va donar la idea".


ANIVERSARI RODÓ

Aquest 2019 s'ha commemorat el desè aniversari d'"Eufòria 5 - Esperança 0", un dels àlbums més aplaudits de la trajectòria de Mazoni i un dels pilars d'allò que es va anomenar Nou Pop Català. A diferència del que solen fer molts artistes arribat aquest punt, Pla no ho ha celebrat amb cap edició especial ni concert commemoratiu. "Podríem dir que les commemoracions les faig de forma interna", bromeja, abans d'assenyalar que "va ser un disc clau en la meva carrera i durant molts anys ha estat el pilar dels meus directes". En aquest sentit, considera que "si miro enrere, el disc amb el qual millor enllaça 'Desig imbècil' és precisament 'Eufòria 5 - Esperança 0', té el mateix esperit però amb més mala llet". Amb mala llet o sense, "Desig imbècil" es perfila a curt termini com una nova peça essencial en un catàleg que ja ha assolit la condició de clàssic.


Més informació i entrades:

Bankrobber  /  Pàgina web
Sala Apolo  /  Pàgina web