Sembla ser que els Beatles han batut aquestes últimes setmanes un dels pocs rècords que encara els quedaven per batre. El seu darrer disc d'estudi, "Abbey Road" (1969), va tornar a encapçalar les llistes d'èxits britàniques de la mà de la reedició que en commemora el 50è aniversari. La qual cosa el converteix en l'àlbum que més temps ha deixat passar entre la seva primera estada al número 1 del rànquing i el seu retorn a la mateixa posició.
Un detall que referma per enèsima vegada la vigència dels Fab Four a gairebé 50 anys de la seva dissolució, però alhora posa sobre la taula determinades dinàmiques que semblen haver-se imposat durant els darrers anys en un negoci, el del disc, on reedicions i edicions commemoratives semblen guanyar cada dia més pes fins al punt d'eclipsar els llançaments amb material nou de trinca -d'acord, també caldria analitzar el paper de les Noves Tecnologies i els nous hàbits de consum a l'hora de definir aquestes dinàmiques-.
El cas és que "Abbey Road" ha tornat a regnar a les llistes britàniques a 50 anys de la seva publicació. Això és com si un disc editat el 1919 hagués entrat al número 1 del rànquing al moment d'editar-se el propi "Abbey Road". I amb aquest escenari, un no pot evitar preguntar-se què haurien dit els seus propis autors -al seu dia paradigmes de la modernitat més absoluta- d'haver-los explicat algú que un dia encapçalarien les llistes amb un disc publicat mig segle enrere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada