Parlava dies enrere amb un músic de llarg recorregut que es planteja abandonar el format àlbum i apostar de cara al futur per publicar cançons a títol individual. El motiu, m'explicava, que els temps han canviat i no li troba sentit a mantenir-se lligat a un format que en certa manera l'esclavitza, i que a partir d'ara prioritzarà la qualitat de les composicions que publiqui per sobre de la quantitat.
Ignoro si Sheryl Crow va fer aquest mateix plantejament a l'hora d'anunciar que aquest "Threads" (2019) seria el seu últim disc d'estudi. Però sí que m'atreviria a afirmar, tendències i hàbits de consum al marge, que seria una llàstima que la nord-americana deixés precisament ara de fer àlbums. Perquè aquesta col·lecció de cançons és la més sòlida que ha lliurat en anys -val a dir que el repertori alterna originals i versions-.
Hi ajuda la presència d'un elenc d'il·lustres col·laboradors que van d'Stevie Nicks a Chuck D, de Keith Richards a Willie Nelson i de Chris Stapleton a Neil Young passant per Eric Clapton, Kris Kristofferson, St. Vincent, Emmylou Harris o Jason Isbell, entre d'altres. A destacar "Redemption Day", on recupera una pista vocal del mateix Johnny Cash.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada