Sandré

Sense contemplacions - Foto Marc Oller.

Van sorgir de les profunditats del bosc, van descobrir la ciutat i el que hi van trobar els va emprenyar tant que van decidir fer un grup de punk amb l'ànim de sacsejar-ho tot i quedar-se ben a gust. Es diuen SANDRÉ, i acaben de debutar amb un single de títol tan inequívoc com contundent, "No".

Les coses clares de bon principi. Poques bandes a dia d'avui arriben a lliurar cartes de presentació tan contundents, directes i plenes de determinació com "No", el single que ha suposat la porta d'entrada de Sandré a l'escuderia BCore i sobretot la seva revelació com a valor a l'alça de l'escena punk barcelonina. Una sobredosi de mala llet i soroll en positiu, canalitzats en un minut a mig de guitarres inflamades, ritmes a tota castanya i una veu, la de Rosa Pagès, que despatxa sense contemplacions una declaració de principis tan immediata com el seu propi títol i tan directa com un cop de puny en tota la cara.

Els components de Sandré afirmen venir de les profunditats d'un bosc no identificat on van conviure amb tota mena de criatures salvatges abans de traslladar-se a la gran ciutat. I va ser un cop instal·lats a la moderna Barcelona quan els seus components, desencantats amb allò que se'ls va vendre com a civilització, van decidir agafar instruments musicals i castigar-los fins a fer-ne saltar espurnes. Cridar als quatre vents, sacsejar tot allò que se'ls posés al davant i remoure consciències a ritme de punk enrabiat però a la vegada reparador. Després de publicar un parell de demos en un compte de Bandcamp, debuten ara a BCore amb aquest "No" que poden escoltar vostès a Youtube.