Si no comptem "Heráclito" (2016), el plàstic que va signar a mitges amb Negro, han passat sis anys des de l'últim cop que Mau Boada va publicar un disc sota el pseudònim d'Esperit! -"La lluminosa" (2013)-. No és que durant tot aquest temps hagi parat quiet el de Sant Celoni, que s'ha dedicat a produir altres artistes, a posar en marxa projectes paral·lels i a reunir-se de forma esporàdica amb els seminals Zeidun. Sigui com sigui, "Ilíada" (2019, Bankrobber) és la culminació d'una llarga espera però també de tot un procés vital marcat per esdeveniments com la paternitat del propi Boada.
També és un àlbum on han guanyat pes les col·laboracions externes -hi han participat entre d'altres Xisi Sofia Ye-Chen, Estel Boada i Luca Masseroni (Mates Mates, Germà Aire)-, i l'inici d'una nova etapa on el de Sant Celoni preveu deixar de banda el seu format habitual d'home orquestra per acompanyar-se en directe d'altres músics de l'òrbita montsenyenca -entre ells dos vells coneguts com són Noelia González i Jordi Espinach, membres de Liannallull, banda a la qual va militar Boada anys enrere-.
Musicalment, "Ilíada" torna a desplegar l'ampli ventall estilístic propi d'un melòman de cap a peus com és Boada. Deu peces i una introducció que van del pop digital i ballable de "Cultiu #1" als ritmes llatins de "La porta" passant per la fragilitat folk d'"El coaner", l'exploració jazzística de "La cova" o el dream pop amb accent oriental de "Blanc" -amb Sofia Ye-Chen cantant en xinès-. Menció a part mereix la final "La visió d'en Ralph" -amb Masseroni a la veu-, un torrencial exercici de pop independent a contrallum que bé podria ser el single de l'àlbum de no ser perquè Esperit! no sol plantejar la seva obra en aquests termes.
Més informació:
Bankrobber / Bandcamp
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada