"Rolling Thunder Revue: A Bob Dylan Story" (2019)

Joan Baez i Bob Dylan, en una actuació de la Rolling Thunder Revue.

Vaig visionar dies enrere Rolling Thunder Revue: A Bob Dylan Story (2019), el tan publicitat documental de Martin Scorsese sobre una de les gires més definitives i definitòries de la carrera de Bob Dylan, recentment estrenat en exclusiva a Netflix. Impossible no deixar-se seduir per gairebé dues hores i mitja de metratge que inclou material inèdit, vistes privilegiades als escenaris de la pròpia gira i més enllà, i fins i tot (fragments d')una entrevista amb el sempre esquiu protagonista. El problema de la pel·lícula, en tot cas, és que més enllà d'una realització magistral –no es podia esperar menys de qui ens ocupa- i d'una banda sonora simplement espectacular, no aporta pràcticament res que no hagués dit abans la bibliografia escrita al respecte per Sam Shepard o Larry Ratso Sloman.

Aquests últims, a més, s'expressaven des d'una perspectiva crítica de la qual està mancat el documental d'Scorsese. Sí, parla el mateix Dylan, però només respon allò que vol respondre –en això ha estat sempre un autèntic mestre, no ens n'oblidem- perquè en el fons es tracta de mostrar les coses tal i com ell les vol mostrar i no necessàriament de la manera com van passar. Símptoma d'un moment en què l'excés d'informació és inversament proporcional a la mitjana de temps invertit en analitzar aquesta mateixa informació, Rolling Thunder Revue: A Bob Dylan Story és una mostra de com la quantitat pot pesar més que la qualitat a la imparable roda capitalista d'una indústria cultural amb massa fronts oberts i cada dia més plataformes per alimentar.