He tingut el gust d'assistir durant els darrers mesos a dos cursos d'escriptura impulsats des de diferents institucions i impartits en tots dos casos per periodistes de llarg recorregut i contrastada trajectòria. El primer, adreçat a professionals de l'ofici d'escriure però també a persones amb inquietuds artístiques o literàries, era un curs d'escriptura creativa que tenia com a objectiu oferir als participants tot un seguit d'eines i recursos expressius. El segon, orientat exclusivament a l'àmbit professional, tractava sobre comunicació online i tenia com a missió ensenyar els assistents a escriure en plataformes digitals.
Tant l'un com l'altre es duen a terme amb periodicitat anual i canvien part dels seus continguts en cada edició. El primer, perquè les sessions acaben esdevenint el fruit de la interacció entre professor i alumnes. El segon, perquè la tecnologia avança cada dia i allò que avui és flamant novetat pot haver esdevingut obsolet en qüestió de dies. I si bé ambdós m'han semblat prou interessants i m'han permès créixer com a professional, val a dir que ha estat el primer el que més m'ha omplert en el millor dels sentits. Quan els sistemes educatius i els plans de formació no serveixen per formar persones sinó simples peces del gran engranatge capitalista, el simple fet d'aprendre perquè sí, de formar-se com a persona, esdevé la més gran de les revolucions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada