Juntament amb els mai prou reivindicats Art Brut, The Futureheads van ser una de les grans rareses en el millor dels sentits que va generar al Regne Unit el rock de guitarres post-Libertines. Una banda que tant bevia de Fugazi com dels Strokes i que es despenjava amb una versió tan desvergonyida com definitiva del "Hounds of Love" de Kate Bush, el seu debut homònim de 2004 segueix valent el seu pes en or. Que el 2012 decidíssin acomiadar-se amb un àlbum a cappella il·lustra fins a quin punt menjaven a part -i fins a quin punt les harmonies vocals jugaven un paper decisiu entre tanta guitarra urgent i ritme a tota pastilla-. L'any passat anunciaven un retorn a l'activitat que es materialitza ara amb aquest "Powers" (2019), un plàstic amb tots els ingredients que un podria esperar-se d'una banda que segueix sonant fresca i vital com el primer dia, capaç encara de fer diana amb títols tan afinats com "Jekyll", "Electric Shock" o un "Across the Border" on es posicionen contra el Brexit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada