Publicat amb títol homònim tal dia com avui de fa 50 anys, rebatejat en posteriors reedicions com a "Space Oddity" en referència a la peça que l'encetava i al single amb què el seu autor havia segellat mesos abans el seu primer gran clàssic, el debut de David Bowie a Phillips va ser també l'impuls definitiu a una carrera que havia tingut fins aleshores múltiples punts de partida -inclòs un altre àlbum homònim editat dos anys abans per Deram-. El factor clau de tot plegat va ser l'arribada de Tony Visconti, el primer productor que realment va saber entendre la naturalesa artística del de Brixton i que a la llarga va acabar-ne esdevenint un aliat clau. El repertori, un conglomerat de folk àcid, pop crepuscular i essències progressives -a destacar les entranyables "Memory of a Free Festival" i "Letter to Hermione", i per descomptat la pròpia "Space Oddity"-, distava encara de les obres més reconegudes de Bowie però ja posava les bases d'aquell univers de fantasia que començaria a definir en obres posteriors. Un disc al qual els anys no han fet justícia malgrat presentar un artista que de bon principi mirava més enllà del seu moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada