Al Ras 2019

Jeff Scroggins (a la dreta) & The Scroggdogs, la nit passada a Al Ras.

AL RAS BLUEGRASS & OLD TIME FESTIVAL 2019

Centre Cívic Can Pantiquet, Mollet del Vallès

9 de novembre de 2019

Situat a un lateral de l'escenari, exercint com a líder de la formació des d'un segon pla i deixant que la resta de músics prenguin la iniciativa, la imatge escènica de Jeff Scroggins s'assimila per moments a la d'un Neil Young o fins i tot un J Mascis. Llegenda del banjo i figura referencial del bluegrass de les passades dècades, el nord-americà va actuar la nit passada a Mollet del Vallès acompanyat per The Scroggdogs, tres joves promeses de l'escena californiana amb les quals va revitalitzar i reinterpretar al seu aire tot un seguit d'estàndards i joies ocultes dels cançoners de Ralph Stanley, Frank Wakefield, els Louvin Brothers o Bill Monroe.

La presència d'Scroggins va ser un dels plats forts de la jornada central d'Al Ras Bluegrass & Old Time Festival, un esdeveniment que celebra enguany la seva majoria d'edat consolidat com a cita de referència de la música d'arrel nord-americana a casa nostra i presumint d'un cartell que fa honor a la seva vocació d'alternar figures de renom internacional amb valors autòctons com poden ser The Silky Ramblers o Bum Ditty, dues joves formacions barcelonines que parteixen de la tradició dels Apalatxes per a definir discursos que parlen amb veu pròpia. O com Al Ras House Band i el combo infantil Barcelona Bluegrass Kids, dos projectes nascuts al calor del propi festival i que podrien esdevenir providencials a l'hora de divulgar el gènere i donar sortida a nous exponents autòctons.

En el capítol internacional van destacar, més enllà de la presència d'Scroggins, les actuacions dels francesos Mando Duo i el també nord-americà Tony Williamson. Els primers són un duet de mandolinistes que van explorar les possibilitats dels seus instruments al llarg d'un passi amb un elevat contingut didàctic que va culminar amb una jam amb membres d'altres grups. Williamson, també un reconegut mandolinista, va portar a escena incomptables dècades d'experiència al costat de gegants com el mateix Bill Monroe, acompanyat per membres d'Al Ras House Band. El final de festa el va posar com de costum una jam session on van participar integrants de totes les formacions del cartell i també alguns dels incondicionals que es trobaven entre el públic. L'essència d'un festival on les petites coses solen esdevenir les més grans.