És poc probable a aquestes alçades que els noms de Jeff Lynne i la seva Electric Light Orchestra siguin reivindicats per les generacions més joves de la mateixa manera que sí ho han estat, per exemple, contemporanis com Fleetwood Mac. Cosa que deu importar-li més aviat poc al britànic, que després de batre tota mena de rècords durant les dècades dels 70 i els 80 va acabar produint el més semblant a un retorn dels Beatles que mai s'hagi arribat a produir –les sessions del projecte Anthology-. I que ara es dedica a facturar els seus propis discos i a publicar-los sota la denominació de Jeff Lynne's ELO sense cap altra missió que fer exactament allò que li ve de gust.
"From Out of Nowhere" (2019) segueix la línia d'aquell "Alone in the Universe" (2015) que probablement caldria reivindicar més sovint. Una col·lecció de cançons que evoquen les essències dels propis Beatles de la manera com només ho pot arribar a fer el mateix Lynne. La peça titular sona més a McCartney que determinats exercicis recents del propi Macca. "Help Yourself" invoca l'esperit de Harrison i podria passar per un outtake dels Traveling Wilburys. "Time of Our Life" sembla feta a mida de Ringo Starr. "Losing You" és pur Lennon. I "One More Time" sona a tots quatre a la vegada. Són tot un seguit d'arguments que ara per ara no alteraran el curs de grans esdeveniments però refermen el bon estat creatiu d'un Lynne conscient del luxe de no haver de demostrar ja res a ningú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada