Gene Clark

Gene Clark - Foto Michael Ochs / Getty Images.

En certa manera i sense necessitat de salvar grans distàncies, Gene Clark va ser a l'òrbita dels Byrds el mateix que Syd Barrett a Pink Floyd, Brian Wilson als Beach Boys o Peter Green a Fleetwood Mac. Una peça fonamental del primer engranatge de la formació, però també aquell geni incomprès que va abandonar el vaixell prematurament a causa d'unes dinàmiques amb les quals no acabava d'encaixar –bé, i de la seva fòbia als avions, segons el relat oficial-.

Músic d'arrel tradicional i vocació visionària, Clark pràcticament es va avançar al country rock al mateix temps que ho feien els seus excompanys de files. I si els seus primers discos amb els Gosdin Brothers i Doug Dillard no va obtenir més repercussió al seu moment va ser precisament perquè a la disquera de torn li convenia més apostar pel valor més segur –uns Byrds que ja es trobaven en ple vol-.

Tampoc va obtenir la repercussió merescuda la que es considera com la seva obra mestra, "No Other" (1974). Un àlbum que explorava i eixamplava múltiples capes de la tradició sonora nord-americana, que passava la mà per la cara de contemporanis com Crosby, Stills, Nash & Young i al qual el temps ha acabat fent justícia. No deixa de resultar revelador que hagi estat ni més ni menys que 4AD el segell encarregat de reeditar-lo recentment amb abundant material extra.